“No es pot viure només de gestió; a mitjans de 2009 repensarem Gràcia”

Guillem Espriu (Barcelona, 1964), ha començat a tenir clares les prioritats de Gràcia, un any després d’agafar la vara de regidor: cal repensar Gràcia, cal apostar per l’educació, cal més connexió entre Districte i Ajuntament, cal retocar el pla de mobilitat. Tot, en aquesta entrevista.

Ara fa un any que vostè es va estrenar i li ha costat molt aprovar el PAD, però en aquest PAD no hi ha una mesura emblemàtica… És aquest el model Espriu?
En un 90 per cent de les coses vam aconseguir un nivell d’aproximació amb ERC bastant elevat i amb CiU i PP també. Dit això, l’element emblemàtic del PAD és l’educació. Estic completament entregat a la resolució del mapa escolar i estic intentant desbloquejar totes les negociacions pendents. Quan contemplem l’IES de la zona nord o el CEIP de la zona sud i parlem de 8 o 9 escoles bressol –amb 700-800 places totals– a final de mandat, no sé quin concepte és l’ambició però s’hi acosta molt.

En educació hi ha hagut problemes amb el Reina Violant, el Bosch i Gimpera, el Patronat Domènech. En què ha fallat el Consorci d’Educació i l’IMEB?
El consorci no tenia els recursos humans per desenvolupar el que els venia a sobre de nou. Nosaltres, que no estàvem al sistema, sí que vam estar en el procés de mediació per dir que calia més connexió. No sempre tenim allò que volem, però la balança és positiva.

També hi ha hagut problemes de connexió entre Barcelona i Gràcia en casos d’urbanisme com les expropiacions de Vallcarca.

La relació amb urbanisme és bona i és l’operador privat qui està fent el procés, conegut pels veïns. A l’octubre traslladarem els primers veïns al bloc que hem construït. Ens ha costat arribar fins aquí. És un procés molt complex.

Un estudi de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona diu que la pressió immobiliària canviarà l’estructura social de Gràcia en poc temps.
No podem resoldre la totalitat dels efectes de mercat, però hem de tenir en compte que el negoci del totxo representa a l’Estat el 18 per cent del PIB i a Barcelona el 6 per cent. Som més diversificats. I insuficient ho és tot, però en termes comparatius no ho és tant.

Què se n’ha fet d’aquella recuperació del pla estratègic que vau prometre en campanya? No li sembla que li falta una mica de perspectiva política a Gràcia?
Es tracta que les 200 ments pensants de Gràcia apuntin objectius de futur perquè no es pot viure només de gestió. Si no hi ha una il·lusió de futur, no hi ha compromís públic. A mitjans de mandat es pot fer aquesta trobada. A la tardor del 2009, deu anys després del congrés Gràcia cap al 2000.

Hi ha un altre canvi substancial al carrer: no són els bars perquè no es donen llicències sinó les botigues de moda. Cal una moratòria per aquests establiments?
En moment de crisi econòmica, posar límits a negocis que produeixen una certa riquesa…

Llegir l’entrevista completa a l’edició en paper de L’Independent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *