Tato Garcia: “Vull pujar el CN Catalunya a divisió d’Honor”

Tato Garcia, entrenador de l’equip de waterpolo del CN Catalunya, que enguany ha ascendit a Primera divisió, parla en aquesta entrevista sobre la temporada esportiva, el seu futur incert al club, alhora que recorda els millors i pitjors moments dels més de 30 anys que fa que és soci del club. És per aquesta trajectòria que ell defineix amb el tòpic de “tota una vida” que quan parla del Catalunya ho fa com si parlés de la seva família.

Fa poc més d’un mes que va fer del CN Catalunya altre cop un equip campió. Un conjunt que va retornar als graciencs la il·lusió pel waterpolo local. Quins objectius es marca de cara l’any vinent?
Els jugadors estan molt engrescats i m’estan sorprenent perquè durant aquest dies de juliol, on rebaixem una mica la intensitat dels entrenaments, hi ha components de l’equip que cada dia van al club a entrenar. De cara la temporada vinent vull incorporar un parell de jugadors i crec que el nostre objectiu ha de ser estar a dalt de la classificació de la Primera divisió, encara que siguem els nous a la categoria.

Així doncs, per com parla, la seva continuïtat al club està assegurada?
No és del tot així. Encara estem immersos en el procés de negociació i sembla que les coses no aniran com jo tenia previst. De moment, l’oferta que tinc és la de seguir liderant l’equip però deixar la resta de tasques que feia al club, no perquè la nova directiva no ho vulgui sinó perquè ara no hi ha recursos suficients.

Ha de ser molt complicat deixar un club on s’ha passat tota la vida.
Sí, al Catalunya hi he estat des que tenia cinc anys com a soci i des dels nou anys fent esport. Tinc il.lusió de continuar i no deixar el meu projecte esportiu a mitges, però tampoc a qualsevol preu.

Quins són els bons records que té de tota aquesta llarga trajectòria al CN Catalunya?
Competitivament parlant, recordo el primer viatge que faig fer amb l’equip de waterpolo. Va ser el setembre de 1986 i era una eliminatòria de la Copa d’Eu­ropa, a Marsella. L’any 1992, quan va arribar Manel Estiarte al club, ho vam guanyar tot! Va ser un any gloriós.

Llegir l’entrevista completa a l’edició en paper de L’Independent de Gràcia 260

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *