Sicus Carbonell: “Presumim de rumba però no hi ha cap espai on ensenyar-la”

sicusAls vuit anys va pujar per primer cop a un escenari, tot i que anava per futbolista, com el seu avi que militava al Nàstic. Jugava amb l’Athlètic Baronense de Gràcia però als 15 anys es va lesionar. Des de llavors, les seves cançons no han deixat de sonar. Tots els colors (1996), Juego de locos (en solitari, 1999), cançó És la festa per Gràcia (1999), Gran Gato (2002), i la cançó de Rumba (2006). Celebra els quinze anys amb la seva formació Sabor de Gràcia. Aquest any va de gira amb Sabor pa’ rato.

Com va començar tot? Vaig aprendre a tocar la guitarra tot sol a casa. Als 17 anys formem el grup Ai, ai, ai, que més tard deixo, per crear-ne un altre amb gent del barri. En el primer disc hi participen Lolita, Ketama i Serrat, entre d’altres. El premi és viure de la música, i ho fem des de fa molts anys.

I com està la rumba ara? Dónes un cop de peu a terra i et surt un rumbero. Quan nosaltres vam començar, érem els únics.

Què hi trobem a l’últim disc?
Commemora la nostra carrera, només hi ha una versió, la resta són cançons noves. Hi canten amics, Ojos de Brujo, Lucrecia, Los Manolos, José el Francés, Parrita, Chonche Heredia, Pau Donés i molts d’altres. Celebrem els quinze anys de Sabor de Gràcia amb quinze cançons. A finals d’octubre anem de gira per Espanya, i després per tota Europa.

Què suposa ser el pregoner?
És un premi, un reconeixement. Premis a la música me’n poden donar molts però el pregó és com haver guanyat un Grammy. El pregó serà com nosaltres, amb la participació del barri.

Què significa i com viu la festa?
Molt de soroll, Gràcia som gent de sang calenta, festius de per sí, i amb rumba molt més.

I per a Sabor de Gràcia?
Portem quinze anys passejant el nom del barri per Europa, Amèrica, Puerto Rico, Argentina… és el reconeixement d’una tasca ben feta durant quinze anys.

Quin “Sabor té Gràcia”?
Especial, a poble, a república, és un dels bressols de la rumba.

Què li diria a un estranger sobre el nostre barri?
És difícil. Els trets culturals de Gràcia han canviat, en lloc de ser una festa de barri és una festa de turistes, on mana la cervesa.

Quina és la seva festa ideal?
Sardanes, festa infantil… A tot el que es fa fins a les nou de la nit, li poso un deu. A partir d’aquesta hora, faria sopars de germanor amb o sense orquestra. Recuperaria l’envelat. Res de disco mòbil, és la mare de tots els aldarulls. Només música en directe. Presumim de rumba catalana i no hi ha cap espai temàtic per ensenyar-la. No estem aprofitant els gitanos de Gràcia. Saps que el braç de gitano va sortir de Gràcia? De la pastisseria La Colmena, està documentat. Els de casa sempre hem de demostrar tres vegades més que els de fora perquè ens reconeguin.

Entrevista: Clara Darder / Foto: Joan Perramon

, , , , , ,

1 thought on “Sicus Carbonell: “Presumim de rumba però no hi ha cap espai on ensenyar-la”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *