La fragilitat de Joan Isaac vesteix de llum Joan Blanques de Dalt

jblanquesdatlLluminositat i transparència. Aquestes dues qualitats es trobaran en el guarnit del carrer Joan Blanques de Dalt que, en aquesta edició busca la “fragilitat”. Després d’emportar-se el segon premi del concurs de guarnits al 2008 vestint el carrer de cançó, tornen a la càrrega amb una altra composició, una tradició que es remunta a l’any 1996. El cantautor escollit per a l’edició d’enguany és Joan Isaac i el seu tema Tot és fràgil. És el segon cop que Joan Blanques de Dalt guarneix amb una de les seves cançons.

“Tot és fràgil, massa fràgil. Tot és fràgil, fràgil, fràgil”. Així diu la tornada d’una de les cançons de Joan Isaac, cantautor a qui per segon any consecutiu el carrer Joan Blanques de Dalt fa un homenatge. “A la majoria dels membres de la junta ens agrada molt però, a banda, és un amic i, aquesta, una manera d’agrair-li la seva obra”, explica Glòria Estruch, membre veterana de la comissió de festes d’aquest tram de carrer que afegeix que Joan Isaac està emocionat i amb ganes de veure ja el carrer engalanat.

Així, seguint una vella tradició que es remunta a l’any 96, Joan Blanques de Dalt torna a vestir-se de cançó. En aquesta ocasió, de Tot és fràgil. La primera vegada es va escollir la coneguda Qualsevol nit pot sortir el Sol de Jaume Sisa. Des d’aleshores, però, el carrer ja ha vist sortir i pondre’s molts sols. Enguany farà trenta anys que guarneixen regularment per Festa Major.

En aquesta edició, el carrer ha de suggerir delicadesa. Es buscarà, per exemple, amb ampolles de plàstic plenes d’aigua i colorant valors com la transparència, mentre cent cinquanta làmpades aportaran part de la lluminositat al decorat. En una de les entrades es podran veure torres de més de dos metres.

jblanquesdalt2Volen fer pensar, a aquell qui s’aturi a contemplar el decorat, en la realitat dels carrers de Gràcia que, a partir del dia quinze, començaran a posar-se els adorns que han costat, gairebé, un any de treball. “El tema de la cançó parla de coses fràgils de la vida i nosaltres ho farem de les coses fràgils que hi haurà durant aquesta setmana als carrers” de la Vila.
Estruch comenta que li preocupen i l’enrabien les destrosses dels guarnits i els aldarulls que, gairebé cada any, companys de carrers més avall del seu pateixen. Lamenta que si bé els diaris l’endemà de les festes haurien de parlar de bon ambient i esplendor ho facin, sovint, d’aldarulls.

L’atur no ha fet incrementar el nombre de gent bolcada al treball dels guarnits. Cada any són, més o menys, els mateixos. No acaba de quallar, en el seu cas, el traspàs generacional. Tot i això l’entusiasme d’uns quants aconsegueix any rere any que a Joan Blanques de Dalt hi hagi decorat.

Reportatge: Laura Balagué / Fotos: Javi Soria

, , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *