Castells, llances, escuts i elms omplen el Verdi més medieval

verdiCreues Robí i en lloc de les botigues i els bars de sempre et topes amb la muralla d’un castell que si tingués les portes tancades seria inexpugnable. Per fortuna les té obertes i la cridòria que ve de dins convida a submergir-se en l’ambient. T’espera una marea de llances, escuts brillants i elms platejats. Aquí i allà els cavallers es baten en temibles duels. Oblida’t de tot. Ja no ets al carrer Verdi que sempre has conegut; ets a Verdieval, la versió medieval d’un dels carrers més mítics de Gràcia, tercer classificat el 2008.

Si Jaume I, Joanot Martorell o qualsevol altre cronista de l’època medieval es passegessin pel carrer Verdi durant els dies de Festa Major, se sentirien com a casa. Els graciencs que s’atreveixin a endinsar-se en les entranyes del castell potser se sorprendran una mica més. Al sostre del carrer hi pengen els escuts lluentíssims dels principals llinatges catalans i aquí i allà descansen els elms, les llances i els arcs dels cavallers, que entre combat i combat, es remullen la gorja al bar més proper.

Només uns dies abans, però, l’aspecte del carrer és ben diferent. Els veïns s’hi passegen sense sospitar que molt a prop, als locals de Verdi i d’Alzina, se’n prepara una de bona.

verdi2Aquest any a la comissió de festes hi falta en Joan Martorell, un clàssic dels decorats de Verdi que durant molts anys havia ajudat amb el guarnit. “Ens hem quedat sense el cervell, però després de tants anys al seu costat n’hem après”, comenta Susana Font, que dóna els darrers retocs a les llances amb l’ajuda de Xavier Artigas. “El resultat serà bastant espectacular, ja ho veureu”, afegeix en Sergi, el seu germà.

Els materials són els clàssics: cartrons de llet, cartró, fusta, paper de diari i litres i litres de pintura de tots els colors. I és que no deixa de sorprendre com amb una mica d’imaginació i habilitat poden fer-se meravelles com les que es veuran a Verdi.  Això sí, enguany la festa acabarà d’hora: a les dues entre setmana i a dos quarts de quatre divendres i dissabte. “Volem seure tranquil.lament un cop haguem acabat la feina”, explica en Sergi Font.  Potser la notícia farà sentir nostàlgia als amants de la festa i la disbauxa fins a la matinada, però segur que tothom trobarà el seu lloc en una festa que cada any escurça les nits i aposta més per les activitats de dia. Piscines, berenars, havaneres, nit de ball, cinema i sopars de carmanyola per als veïns són les apostes de Verdi per retornar la festa als del barri. Un programa on els graciencs de tota la vida es relaxaran al ritme de les tertúlies nocturnes com en els vells temps i els que no són d’aquí podran tastar un pessic d’aquesta vida que no perd mai el seu encant.

Reportatge: Laura Millan / Fotos: Javi Soria

, , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *