El TNC estrena una obra de Vallmitjana inspirada en un personatge gracienc

elcasamentdenterregada

El casament d’en Terregada és el nom de l’aposta de teatre clàssic que s’estrena avui al Teatre Nacional de Catalunya. En una adaptació del text de Juli Vallmitjana, l’obra esdevé un retaule de la Barcelona dels baixos fons de principis del segle XX. Un retaule construït al voltant de la figura d’en Terregada, un gracienc de l’època a qui l’autor coneixia.

S’obre el teló. L’espectador es trasllada a un carrer dels barris baixos de principis de segle XX. S’hi veu un jove alt i ben plantat acabant-se de vestir ajudat per una senyora de més edat. “Doncs, fes-me el nus de la corbata”, li diu. “Què et sembla, estic salau, així?”. És en Terregada, un dels personatges més recorrents de l’imaginari de Juli Vallmitjana. I no tan sols això. En Terregada està inspirat en un personatge real de la Vila de Gràcia a qui Vallmitjana va conèixer. En la presentació de l’obra, el seu director, Joan Castells, va afirmar que el Terregada real, com la seva rèplica teatral, era “un personatge que estava al límit de la indigència, un personatge molt popular amb molt d’èxit entre les dones però a qui el ritme de vida que duia el va acabant passant factura”. “És un heroi desposseït d’heroisme que s’aferra al llenguatge com a taula de salvació per no veure l’abisme on cau: mentre duri el discurs, la vèrbola, encara hi ha esperança”, afirma Albert Mestres, encarregat de l’adaptació. Amb l’excusa del casament del seu protagonista, Vallmitjana fa desfilar a El casament d’en Terregada un seguit de personatges bruts, primaris, instintius i vitals, dibuixats amb molta cura i interpretats brillantment, que darrere un comportament barroer, sovint fins a la repugnància, revelen una gran humanitat. “Es tracta d’una tribu que viu al límit i va de la gatzara permanent a la soledat i el silenci”, afirma Castells. Ernest Villegas, que interpreta al protagonista, parla de “la lluita per humanitzar” uns personatges envoltats de prejudicis que la societat margina. Ja ho escriu Vallmitjana en una nota a l’inici de l’obra: “Qui no hagi estat mai pels barris baixos, no s’atreveixi a representar l’obra”.

Text: Imma Anglès / Foto: David Ruano

, , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *