La Sala Beckett celebra 20 anys

naqueEl 31 d’octubre de 1989 naixia al carrer Alegre de Dalt una sala teatral de petit format amb l’objectiu de portar a escena les peces de dramaturgs catalans i d’estrenar textos d’autors estrangers representatius però poc coneguts. Han passat dues dècades i la Sala Beckett segueix aixecant el teló amb aquest mateix esperit. Per celebrar els seus 20 anys, la Beckett programa tres espectacles que miren als orígens de la sala.

Ñaque o de piojos y actores, Vacío, i Aquí s’aprèn poca cosa són les tres obres que es podran veure a la Beckett amb motiu del 20è aniversari de la sala. “Dos són un reconeixement cap a la figura de José Sanchis Sinisterra, el fundador de la sala, i l’altra és un homenatge que li vull retre”, subratlla Toni Casares, director de la Beckett des de l’any 1997. Ñaque és un dels espectacles emblemàtics de Teatro Fronterizo, la companyia amb què Sanchis Sinisterra va aterrar a l’Alegre de Dalt, primer com a espai d’assaig i un any més tard com a sala d’exhibició. L’obra, que es podrà veure des de dilluns 26 fins a l’1 de novembre, comptarà amb els mateixos actors –Manuel Dueso i Luis Miguel Climent– i, fins i tot, el mateix vestuari. “Vacío es basa en la metatrealitat i la interpretació de l’actor argentí Mario Vedoya ens recorda la vinculació de Sinisterra amb Sud Amèrica”, comenta Casares. Mentre que aquestes dues peces fan una mirada a l’origen de la Beckett, Aquí s’aprèn poca cosa és una adaptació de Toni Casares de la novel·la Jakob von Gunten que simbolitza la continuïtat de l’espai. “Sinisterra em va fer descobrir aquesta novel·la, que temàticament té molts punts de contacte amb la primera obra que es va estrenar a la Beckett, Bartleby l’escrivent, ja que tots dos protagonistes s’autoanul.len i renuncien a l’èxit”, explica Casares.

A banda, per celebrar aquests 20 anys, també s’ha editat un llibre commemoratiu que repassa la trajectòria de la sala temporada a temporada, amb textos del crític Eduard Molner, i que inclou fotografies i programes de mà.
El futur de la Sala Beckett resta ara pendent de la sentència del judici amb Núñez y Navarro i de la localització d’un nou espai on establir-se i créixer, tot i que sempre mantenint aquest projecte d’oferir peces de petit-mitjà format de “creadors compromesos amb la seva pròpia obra”, com afirma Casares.

Foto: Cedida

, , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *