Una investigació revela el final borbònic i barceloní de l’alcalde Francesc Derch

p05f1Cau un mite, un dels grans mites de l’anomenat independentisme gracienc. Una investigació de l’historiador Josep Maria Contel, que el 29 d’abril es presentarà en forma de conferència i a finals d’any veurà la llum en forma de llibre del Taller d’Història, posa de manifest amb documents trobats al Pavelló de la República el final borbònic i barceloní de l’últim alcalde de Gràcia i heroi de la Revolta de les Quintes. L’últim alcalde de la Gràcia independent, el que ha donat nom a l’organització clandestina d’acció no violenta Comando Francesc Derch i que representa el paladí de l’independentisme gracienc respecte de Barcelona, va acabar els seus dies condecorat com a cavaller de la reial ordre i distingida ordre de Carles III, allistat en partits dinàstics, acceptant distincions del govern espanyol, vivint al carrer Pau Claris i rebent les últimes exèquies a l’església parroquial de Santa Anna, a Ciutat Vella.
Dues caixes de documents localitzades al Pavelló de la República provinents de l’Arxiu Figueras han permès abocar llum sobre la figura del que fins ara havia estat dirigent polític famós per liderar la Revolta de les Quintes al capdavant de la companyia Veterana dels Voluntaris de la Llibertat que es van organitzar contra les lleves entre el 4 i el 9 d’abril de 1870 i alcalde entre l’octubre de 1896 i l’abril de 1897. Originari de Lleida i sabater de formació, Francesc Derch va assumir interinament l’alcaldia després d’haver estat regidor i tinent d’alcalde i, tal com documenta Contel, va anar modificant el seu perfil liberal i republicà fins a abraçar la causa borbònica.
Com a accions polèmiques del seu mandat en relació amb el seu passat, Derch va acabar tallant el famós Arbre de la Llibertat de la plaça del Sol, en honor de la Revolta de les Quintes, perquè s’havia assecat. Va morir el juliol de 1909 com a expolític a l’edat de 71 anys.
Un altre dels mites que cauen, segons la documentació trobada, és la dimensió de la companyia que va ser el nucli de la Revolta de les Quintes: només 46 individus la formaven. A Barcelona, l’organització no adquiria tampoc unes grans dimensions: en una formació amb cinc comandaments, hi havia un total de 202 insurgents

, , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *