Pascal Comelade: “Gràcia és la meva capital musical”

Pascal Comelade és un músic nord-català de forta arrel gracienca. Conegut entre el gran públic per utilitzar instruments de joguina i per la seva llibertat creativa, ha creat l’espectacle Riffifí per celebrar els 25 anys del seu primer concert a Gràcia (dilluns 16 a la plaça Rovira). En Pascal parla tranquil·lament, agafant-se pauses per pensar les frases. Es fa escoltar.

Com serà l’espectacle Riffifí?
El riff és l’element bàsic del rock i el concert serà un resum de la història del riff en el rock. Farem uns 20-25 temes com Smoke on the water, Satisfaction dels Rolling Stones i Paranoid de Black Sabbath. I al final resultarà com una peça de música repetitiva, com una sola composició que durarà 45 – 60 minuts, potser més o menys, però una sola peça. Utilitzarem guitarra elèctrica, la rítmica habitual de baix – batería – teclats, jo tocaré l’orgue elèctric i també tindrem uns acordeons. Més o menys intentem fer aquest tipus de concert cada festa major, el primer que vaig fer a Gràcia va ser fa 25 anys a la plaça del Sol.

Què en recordes d’aquell concert?
L’actuació del 85 va ser totalment surrealista. A la plaça del Sol, a les sis o set, amb un sol de…, poca gent al públic, però una actuació totalment surrealista.

Per què surrealista?
Perquè un concert vermut amb el tipus de música de fa 25 anys, que era molt minimalista, amb joguines, … Va ser una situació espontània i surrealista. El Víctor Nubla va avisar el mateix dia uns companys i vam fer el concert. Va funcionar de manera molt agradable.

I ja no et vas moure de la Vila.
Sí, resulta que ja vaig quedar-me a viure Gràcia. Vaig conèixer l’Enric Cassasses i vaig començar a anar amb músics de Gràcia, amb el CAT, … i 25 anys després el nucli principal de la meva música, de la meva orquestra, és a la Vila de Gràcia. Tots els músics són, mes o menys, veïns de Gracia. Gràcia és la meva capital musical.


I què en recordes de la Festa Major de llavors?

La  qualitat de la Festa Major dels anys 70, 80 i potser 90 i la d’avui no té res a veure. Ha canviat molt i a pitjor. Ara és una borratxeria mundial, com qualsevol festa del món, de fet al meu poble passa el mateix. A Gràcia abans veies cada carrer decorat, amb taules per sopar, amb un petit espectacle a tot arreu. Era  com un laberint i a cada lloc hi havia una petita situació. Era festa popular de veritat, per a tota la població, amb tot tipus de gent, tothom al carrer i no només una part d’adolescents(calla fent una llarga pausa) … ja, ja, ja!! Ha canviat molt. És la vida. Però la situació del concert vermut, encara s’assembla a l’esperit de la festa d’abans.

En què s’hi assembla?
El més important és la situació que es crea, una situació de festa, el to del concert és de molta espontaneïtat. A mi m’agradaria actuar cada any a la Festa Major de Gràcia, en una situació de plaça, grups espontanis, ja siguin 5, 10 minuts o una hora. M’interessa aquest ambient, aquestes relacions amb els musics del barri.  Jo m’ho vaig passar molt bé al Sex machine de fa dos anys que va durar 3 o 4 hores.

A part del Riffifí tens algun altre projecte entre mans?
Al setembre traurem un disc nou amb l’Enric Cassasses i a la tardor farem uns concerts amb l’Albert Pla on presentarem repertori inèdit. Ell hi ha posat la lletra i jo la música. Actuarem a final de novembre a Girona i al desembre a Barcelona.

Text: Eduard Calvet

, , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *