Així arrenca la Festa Major

La història dels pregons i pregoners de la Festa Major de Gràcia s’arrela molt enrere però no va ser fins als anys 80, i a molts indrets de la Vila, que les més diverses celebritats van ser convidats a obrir la festa.

El pregoner era aquell home que, a tocs de trompeta, anunciava per diferents llocs de les poblacions proclames de l’ajuntament, dels mercats, de fires i festes o fins i tot les defuncions. Afinant més aquest pregoner, per les festes assenyalades, se cercava persones distingides perquè pronunciessin unes paraules, un discurs, que vehiculés aquella celebració i, si fos possible, la vinculés als mèrits del pregoner vers la festivitat, veïnatge o qualsevol altre faceta del glosador de la festa. A Gràcia aquesta pràctica comença en la seva darrera etapa l’any 1986, quan de nou s’implanta la figura del pregoner. I amb el pas dels anys ha esdevingut una peça clau en l’entramat de la festa.
El pregó ha esdevingut des de fa molts anys una mena de pòrtic de diferents celebracions. Una d’aquestes celebracions és la Festa Major, la festa principal que celebren pobles, viles i ciutats. Una festa que en molts indrets comença amb el seu pregó, ja el dia previ o el mateix dia de la festa. Per tant els pregons i el pregoner de Festa Major s’han convertit en un fet habitual i difícil de deslligar. Però això a la Festa Major de Gràcia no ha estat sempre així. Hi ha constància escrita que en els anys cinquanta del segle XX, la festa tenia el seu pregoner, però el pas del temps i potser les circumstàncies l’arraconaren i va entrar en desús, com la mateixa festa, que en el segon terç de la dècada dels anys setanta va estar a punt de desaparèixer.
La mort del dictador, la recuperació de la democràcia i la conquesta de l’espai públic com a centre aglutinador dels veïns durant les festes, anar a poc a poc recuperant velles costums o implantant de noves: a Gràcia podríem citar com a nova la creació del drac i dels gegants l’any 1982.
Però també en la dècada dels anys vuitanta Gràcia va recuperar el seu pregó i de pas la figura del pregoner, l’any 1986, de la mà del regidor del districte Xavier Valls, que va implantar de nou el pregó. La primera pregonera va ser l’actriu Sílvia Munt, que feia només cinc anys havia protagonitzat el personatge de La Colometa pels carrers de la Vila, i com no, de la Festa Major de la novel·la La plaça del Diamant. Així, de la mà del regidor i d’aquella jove actriu s’encetava novament el pregó, que en aquella ocasió es va pronunciar a l’Artesà.

L’any següent Xavier Valls va fer una forta aposta per recuperar l’envelat de Festa Major, fent aixecar-ne un a la plaça de la Revolució, on feia poc que havia quedat lliure de l’escola que durant dècades van hipotecar l’ús veïnal d’aquell espai. Si l’aposta era forta per l’envelat, com no podia ser d’una altra manera, el pregó s’havia de fer en aquell espai, en el qual Rudy Ventura – l’encarregat de fer-lo- va optar més per tocar un solo de trompeta que per llegir un text.

El pregó es va continuar fent alguns anys a la plaça Revolució en l’anomenat tendall i també a la plaça John Lennon, i potser també als Jardinets, espais que van acollir la mostra d’entitats durant algunes festes majors, fins arribar finalment al balcó de la casa de la Vila, de l’Ajuntament de Gràcia.

Quant als pregoners, al llarg de tots aquests anys i sota la prerrogativa que regidor o regidora mandat a mandat transmetien al seu successor, l’Ajuntament decidia qui seria el pregoner, cosa que ara canviarà, ja que la Fundació Festa Major de Gràcia ha adoptat enguany un cert protagonisme en aquesta elecció.

Perfils de tota mena

Així doncs els pregoners d’aquests vint-i-cinc anys anteriors han estat del tot variats, gent que no tenia res a veure amb Gràcia o gent vinculada a la Vila, uns cèlebres, altres menys però més veïnals, com ara en Francesc Vilaplana o la Remei Sepi. Per Gràcia van passar el Joan Pera i Paco Morán, o el Sergi Mas i el Xavier Martí -poc vinculats al barri- o La Cubana i les seves Teresines, que en la ficció tenien el seu taller al carrer Verdi. Prohoms de Gràcia han estat Moncho, Martí Galindo, Antoni Bassas, Joan Lluís Bozzo, Elisenda Roca, Queco Novell, Sicus de Sabor de Gràcia o enguany Laia Ferrer, tots molt lligats a Gràcia i molts d’ells també a les seves entitats. També van tenir el privilegi de pronunciar el seu pregó altres persones més vinculades al món cultural, com ara l’escriptor Rafael Vallbona, que va escriure la novel·la Gràcia; Enric Pérez, propietari dels cinemes Verdi; el sindicalista i veí José Maria Álvarez; o el restaurador Isma Prados, entre d’altres, que des de diferents punts van donar el tret de sortida de la festa més gran de la Vila.

Al protocol festiu

Al llarg d’aquests anys a Gràcia s’han pronunciat o representat pregons més mediàtics, menys convencionals o d’altres més tradicionals, musicals, erudits, han estat de tot una mica, segurament tan plurals com la mateixa societat gracienca. El pregó en aquest període també ha esdevingut un acte protocol.lari, que s’ha afegit al protocol festiu de Gràcia. Avui els graciencs ja no entendrien una Festa Major sense el seu corresponent pregó, malgrat ser un esdeveniment que té diferents tocs d’inici, com la presentació del cartell a mitjans del mes de maig, la presentació de la samarreta i la col•locació de les banderes al voltant de Sant Jaume, i l’acte del pregó el dia 14 d’agost poques hores abans que els carrers ofereixin a veïns i forasters les seves creacions, el seus guarnits fruit del somni col.lectiu de cada associació.

Text:  Josep M. Contel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *