El pregó alternatiu, una tradició que conviu amb el pregó oficial

Barreja de tradició, desobediència i participació, la cita del pregó alternatiu ja forma part indiscutible del programa fester gracienc. Puntual, el relat reivindicatiu es repeteix fa anys. Discret, un quart d’hora abans que el pregoner o la pregonera arrenqui amb el discurs que enceta la Festa Major, una bastida mòbil entra en escena a la plaça de la Vila. Apareixen les pancartes i les primeres demandes i es dóna lectura al pregó elaborat pels col·lectius alternatius de la Vila.

Megàfon alternatiu en mà que precedeix el micròfon de la balconada, els col·lectius socials de la Vila van optar per aquesta fórmula des del tombant de segle. Inicialment, per respondre i fer sentir al seva veu davant l’onada de criminalització política i mediàtica impulsada el 2003 contra els moviments socials alternatius. Amb el temps, però, s’ha vingut consolidant com una particular proposta que aprofita per fer un ràpid repàs de les lluites socials on els col·lectius del barri estan implicats. Un singular pregó, arrelat a la màxima “festa sí, lluita també”, que defensa i vindica, gairebé sempre, el sentit col·lectiu i socialment compromès de la Festa Major. I que cada any, també indefectiblement, ha expressat un rebuig obert al model de gestió policial de les nits de Festa Major i a la mercantilització consumista que les amenaça. Apostant per reforçar l’autogestió veïnal i l’autorganització social vénen a dir, faves compatdes, que si ‘el miracle’ de la Festa Major és possible únicament per la implicació social col·lectiva, també és possible construir societats més justes i més lliures.

Crítica i denúncia

Talment com el ban alternatiu que el Consell dels Bulls emet cada Carnestoltes a la Vila per contrarestar el ban de l’Ajuntament, el pregó alternatiu és ple de crítica social i política i no s’estalvia cap adjectiu per dir les coses tal com són. Detalls a banda o raonades excepcions comptades, el cert és que el pregó alternatiu conviu i cohabita tranquil·lament amb el pregó oficial posterior. A la gracienca. Quan la fórmula, fidel a l’esperit comunitari de la Vila, és senzillament el respecte mutu.

Dels Tres de Gràcia al tancament d’urgències de nit a l’Esperança

Els continguts del pregó alternatiu els defineix l’estricta realitat social. Dels tres de Gràcia o Salvem la Violeta, del ‘no a la guerra’ a la demanda de llibertat per als Països Catalans, criticant el Fòrum de les Cultures o l’especulació amb l’habitatge o cridant contra l’atur i la repressió al moviment okupa. Paraules dites acompanyades de fets concrets. Per què des de fa dues dècades, les festes alternatives –o la Festa Major que organitzen els col·lectius alternatius, com els agrada precisar– han fet de la Festa Major un espai real de solidaritat. Espai des d’on s’han tramés, un cop tancada la caixa i any rere any, recursos econòmics i materials als campaments sahrauís, als territoris palestins ocupats o a les comunitats indígenes de Chiapas, per citar alguns exemples. I espais que també s’han fet ressò de les lluites d’altres barris de la ciutat: de l’Hotel Vela, al frau del Palau de Millet o a les ordenances del civisme. Enguany, realitat social, no costa imaginar que les retallades socials en sanitat i educació –les pitjors des de la dictadura franquista–, els desnonaments de veïns, la demanda de gestió directa del Casal de Joves o la indignació que va irrompre el 15-M formaran el pregó alternatiu. Un quart d’hora abans del pregó oficial. Com sempre.

Text: David Fernández

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *