La UPC suspèn Lesseps i Dones del 36 en urbanisme i com a espais socials

El grup d'estudiants davant del CAT

Una innovadora iniciativa docent de la UPC ha portat aquesta setmana a 60 estudiants d’Arquitectura de la UPC a Gràcia perquè coneguin a peu de carrer quins són els usos i les relacions de veïns i visitants amb l’entorn urbà de la mà d’un expert. El recorregut, iniciat a la Jaume Fuster i finalitzat a la plaça de la Vila, va tenir dos punts negres: Lesseps i Dones del 36.

“Lesseps és l’exemple clar de no lloc. I l’exemple de projecte urbanístic no afortunat”. El professor Estanislau Roca, del Departament d’Urbanisme i Ordenacio del Territori de la UPC, i director de l’assignatura Caminar Barcelona, fa aquesta sentència davant de la seixantena d’estudiants que s’han concentrat davant de la Jaume Fuster per iniciar el recorregut que els portarà per diversos punts de la Vila. Una afirmació que després matisa: “Fa 40 anys havia estat una plaça i era un lloc de trobada. I és un projecte desafortunat perquè no pots tenir enfonsat en relació a l’espai públic un equipament fantàstic com la biblioteca”. Antoni Ramon, professor de la UPC i gracienc compromès, fa de guia i aporta la visió més social i humana de l’urbanisme. “Tot i que el procés de participació va ser positiu, el resultat final no ha satisfet la gent i això ens ha de servir de lliçó”, apunta Ramon. Abans d’arribar a Dones del 36, Ramon fa broma amb els Erasmus davant de l’IED per tractar un tema molt seriós quan els compara amb els crancs americans, una espècie que colonitza, transforma el territori i expulsa els autòctons. “Un grup de 5 estudiants pot pagar un lloguer de 1.000 euros, una xifra inassumible per una família”, explica Ramon. La següent aturada baixant de Torrent de l’Olla serveix per constatar la manca d’habitatge social a la Vila i per explicar “l’operació escandalosa”, segons Antoni Ramon, de la plaça Dones del 36, una operació urbanística que no va incloure cap vivenda de protecció oficial i sí la instal.lació d’unes tanques que van indignar els veïns.  

Gràcia i el West End de Londres

No tot són crítiques. Gràcia té molts aspectes a destacar des del punt de vista urbanístic. I únics que la fan comparable al West End de Londres, per exemple. La formació del barri i el model d’evolució previ a l’Eixample ha provocat la seva singularitat urbana i social. “Gràcia es va construir amb la mètrica dels 30, 45 i 60 pams. També va créixer de forma molt ràpida i va atreure pel sistema de canons i préstecs que es pagaven a 60 anys classes socials que no es podien permetre una casa en d’altres zones”, explica el professor de la UPC, Estanislao Roca. Les característiques de la Vila també afavoreixen una mobilitat sostenible, segons l’arquitecte, perquè no té un traçat continu, a excepció del carrer Gran o els Torrents, i això “expulsa” el trànsit. La UPC ha premiat l’assignatura Caminar Barcelona per la qualitat de la docència, que acaba de rebre la distinció Jaume Vicens Vives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *