Un tercer pla al solar d’Encarnació opta per salvar l’espai amb arbres replantats

El projecte definitiu que ocuparà el solar del número 62-64 encara és incert però les opcions es van acotant cada vegada més. L’Ajuntament estudia ara una tercera opció per salvar el màxim del jardí centenari que hi ha a l’illa i que ha estat un dels motius de la mobilització veïnal des que l’Arquebisbat va tirar a terra l’antic convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament perquè la immobiliària Volumetric projectés un edifici amb pisos i un aparcament. Parcs i Jardins optaria per retirar els arbres i tornar-los a plantar en el mateix lloc.

Després de descartar la construcció d’una llosa o la substitució del jardí actual que resisteix al solar d’Encarnació per jardineres, l’Ajuntament estudia ara una tercera opció per intentar salvar una part del verd, segons fonts municipals. La idea és retirar els arbres mentre es facin les obres de l’edifici de pisos i l’aparcament que ha projectat la immobiliària Volumètric i es tornin a replantar en el mateix lloc, tot i que encara es desconeix l’espai total que quedaria de jardí i com afectaria a la resta d’arbustos i plantes. A l’illa formada pels carrers d’Encarnació, Torrent de les Flors, Sant Lluís i Escorial aguanta un oasi verd de 800 m2 amb quatre palmeres centenàries, un avet de 25 metres, acàcies, nesprers, llimoners o ficus. Un patrimoni verd que perilla, segons la plataforma veïnal creada fa mesos per tal d’aturar les obres.

El pla que ara estudia l’administració de replantar els arbres, Parcs i Jardins té exemples en d’altres espais de la ciutat, com ara els arbres que van suportar amb èxit les obres de Plaça Molina. Malgrat les reserves del veïnat en relació amb el resultat d’aquesta operació, les possibilitats de supervivència d’un arbre com la palmera són altes, ja que són espècies que suporten –si es fan en bones condicions- els canvis de lloc, tot i que l’edat pot representar un problema afegit.  I aquestes són centenàries.

15 thoughts on “Un tercer pla al solar d’Encarnació opta per salvar l’espai amb arbres replantats

  1. Trasplantar el arbres i col·locar-los sobre la coberta de l’aparcament no s’ho creu ningú. Primer perquè no sobreviuen, la palmera certament pot ser més resistent però tampoc ho garantiran, i segon perquè sobre la coberta d’un aparcament no es pot plantar qualsevol arbre, només aquells amb arrels petites que no danyin l’estructura que tenen a sota i que suporti el gran pes d’un arbrat… Desprès diran que, malauradament, no han sobreviscut quan ja ho sabien perfectament.
    Trauran els arbres i els trituraran per a compost com fan habitualment. A qui volen enganyar?

  2. Demanem que no es pugin els impostos, ens fotem. Demanem que no ens facin fora de casa els bancs, ens fotem. Demanem que els empresaris paguin el que és just, ens fotem. Que no tinguem poder de decisió en la llista anterior, doncs, mira ja fa temps que ho sabíem, pero, tan poc decidim? Que ni tan sols podem mantenir uns arbres? Tenim un problema i els arbres també.

  3. És indignant que es vulguin carregar el poc verd que té el barri. Pretenen trasplantar quins arbres? Seran els quatre arbrets petits, perquè els grans segur que tenen unes arrels profundes. O sigui que seran talats de soca-rel !

  4. No us enganyeu, ens estan venent la moto.

    És convenient recordar la frase del gran economista Keynes al referir-se a les especulacions dels capitalistes:

    “És impossible que homes malvats pensin alguna vegada en termes de benefici públic”

    Una sentència que ens recorda que mentre els uns –els d’abaix– patim la crisi, altres –els de dalt- es beneficien d’ella.

    Així, que: ….conservar el jardí pel be del veïnat? … MAI!

  5. Sembla mentida com els de l’Ajuntament i els de Volumetric ens volen vendre una moto sense rodes. Us penseu que esperaran a l’hivern per a transplantar els arbres i al proper estiu per fer-ho amb les palmeres?

  6. Creo que aquí pasa algo. ¿Esto no era un equipamiento? ¿Qué magia utilizan para convertirlo en pisos y parkings? La magia del dinero, seguro.

  7. Crec que primer s’haurien de sanejar les irregularitats que pesen sobre el solar abans de fer pagar als veins i al jardí els nyaps del passat.
    És una llàstima que després de tan discurs pro ecològic, sostenible, un barri de proximitat, etc, etc, etc., al final la solució sigui “salvar” alguns arbres treient-los fora i després…ja es veurà;

    Estem tips

  8. La madre naturaleza actuará tarde o temprano, y aquellos que se han mofado de ella, que sean consecuentes. Por Gaia

  9. Fa molta pena que mentre l´ Antoni Vives, regidor d´Urbanisme de l´Ajuntament de Barcelona vagi escrivint al diari Ara articles de sostenibilitat i de projectes de pisos ecològics a Nou Barris fent volar coloms a tort i a dret i en canvi en un solar que figura en plànols antics com a no urbanitzable, es vulgui urbanitzar clavant el clau per la cabota.
    Les zones verdes de Gràcia no comptem per a l´ Ajuntament.
    Quina llàstima que a cap regidor del Districte de Gràcia li passi pel cap d´ interessar-se pel què tenen més proper i defensar-ho.
    Acabo d´anar de vacances i quan arribes aquí, després de passar uns dies a l´Europa del Nord, semblem els penja i despenja. Com ens costa conservar les coses valuoses i quina facilitat tenim per quedar enlluernats per les coses irrellevants.

  10. El problema de fons és la curiosa -per no dir sospitosa- qualificació dels immobles … Si la qualificació s’hagués fet correctament -és a dir, els terrenys de l’antic convent han de ser equipament pel barri- no estaríem parlant de mantenir el jardinet … -o potser si, no sé- ..

    No podem confiar en una colla de lladres que ens han portat a la situació on estem ara -de moment- i que, a sobre, tinguin la poca vergonya de dir-nos com ens hem de sortir.

    Polítics=lladres i vividors sense escrúpols.

  11. En veure al diari INDEPENDENT el títol “d’un tercer pla” pel solar ‘Encarnació, vaig figurar-me càndidament que potser hi hauria una solució per al Jardí i l’equipament. Quin desengany! Estem a on érem!
    És que hi ha algú capaç d’imaginar-se -si és que coneix aquest Jardí- que les seves palmeres centenàries i grandioses, que pesen tones, d’una alçada d’una casa de 4 plantes, es poden arrencar i trasplantar ? I la incomparable glicina (dues) d’una mida descomunal que té multitud de ramificacions que s’enfilen pels arbres del voltant, penjant les seves boniques flors, i que proporciona una acollidora ombra, patirien una mort segura. Es tracta d’una ignorància supina o d’una desvergonyida mordacitat. Més serietat. És una barrabassada entossudir-se a voler construir un aparcament tan monstruosament gran (6 plantes subterrànies!). Si no es pot evitar la construcció del pàrquing, seria assenyat fer-lo només sota la part edificable, sobre tot constatant que arreu del barri hi ha anunciades places d’aparcament lliures i per vendre.
    Ben mirat, però, amb tot l’historial de la donació i l’equipament, el més plausible seria que el mateix ajuntament promogués un espai d’ensenyament que permetés gaudir del Jardí i mantenir-lo obert a la comunitat. Seria un benefici intangible valuós per a tot el barri -això sí que no es pot comprar amb diners!- i s’evitaria un nou atac al darrer espai verd/Natura que queda a Gràcia.

  12. “Tercer pla” …diuen, i quart i sisè i setè…hi hauran molts “plans” fins a aclarir el “per què” d’aquesta situació tan vergonyant pels que vivim al barri de Gràcia. L’ajuntament i l’arquebisbat enderroquen de la nit al dia un equipament del barri fent cas omís de l’error material de la seva qualificació urbanística. Fins i tot considerat com a “Residencial”, l’ajuntament podria prohibir (article 243 normes urbanístiques) la construcció de soterranis per a preservar intacte aquest espai verd: que faci això, i deixi d’anunciar que “replantarà els arbres” que és un nyap inviable. Quins negocis bruts i inconfessables hi ha entre l’arquebisbat, l’ajuntament i Volumètric? Per què es defensa només la “propietat privada” negant l’equipament que aquí tenia el barri en qualitat de donació benèfica durant els darrers 100 anys? Per què?!

  13. Error … !! molt reprovable.
    Fins que les administracions no siguin responsables dels seus errors i s’equiparin als ciutadans no anirem enlloc. Hi ha un equipament que per art de màgia volen fer desaparèixer. Diuen que no tenen diners per pagar el seu error però si que en tenen per el circuit de Montmeló… !! Les preguntes son: de quina quantitat estem parlant per “indemnitzar” l ‘ error … ? coneixerem fins on arriba aquest entramat especulador … ? ens llepem el dit o es que només s’ho pensen … ?

  14. Cada día que pasa creo menos en todo, replantar las palmeras centenarias y todo el resto una vez que hubiesen construído???? eso no se lo cree nadie, es una mentira como una catedral (y nunca mejor dicho). Dónde está la sensibilidad de este Ayuntamiento? es que no ven el sentimiento de pena y tristeza que nos genera esta posible pérdida, un JARDIN tan maravilloso y para mí de toda la vida.

  15. No podemos permitir que se cometa la grave tropelía e injusticia que el Ayuntamiento arran-
    que los árboles centenarios y preciosas plantas, para trasplantarlos en otro lugar, con el
    daño irreparable que se ocasionaría para la supervivencia del Jardí de la C/ Encarnació,62,
    Vila de Gràcia. Es indignante comprobar que con toda impunidad, amparados en un “error”
    material, hayan derribado el Convent y ahora peligra el Jardí. Ayuntamiento y Arzobispado de-
    ven actuar con ética, moral y justicia y corregir el error de calificación y ¡no tocar el Jardí!

    Quienes protestan en defensa de los árboles no es que no conozcan la ley, pero el preser-
    var las arboledas centenarias, es algo que tiene un valor sagrado, y que una vez destruido
    habrá desaparecido para siempre.
    “Según cita Jean Shinoda Bolen, para salvar los árboles es necesario que haya una con-
    ciencia de preservación, sobre todo cuando hay nuevos propietaris que adquieren un terreno con intención de desbrozarlo para construir en él, con absoluta indiferencia hacia los árboles
    que pueda haber, por más viejos y magníficos que sean”/ “Hay antecedentes de grandes per-
    sonas que han luchado y vencido…Se enfrentaron a hombres que se creían con el derecho a
    talar, excavar y hacer dinero a costa de la Naturaleza. Preservación contra utilización(o explo-
    tación): este es el fundamento de la mayoría de las luchas relacionadas con la Madre Natura-
    leza

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *