Quatre graciencs que van defensar França a la Primera Guerra Mundial, en un llibre

catalans gran guerraTot i que Emmanuel Brousse va defensar el 1918 a l’Assemblea Nacional Francesa que a la Primera Guerra Mundial hi van lluitar fins a 12.000 catalans, la realitat és que aquests soldats voluntaris no van passar del miler, comptant els nord-catalans. Almenys quatre, en tot cas, eren nascuts a Gràcia, i ara un llibre dels historiadors Joan Esculies i David Martínez Fiol, ‘12.000. Els catalans a la Primera Guerra Mundial (Ara Llibres, 2014), ho explica. Aquesta és la història dels Quatre de Gràcia: Constantí Cots, Domingo Botella, Josep Aragonès i un tal Llobet.

Els Quatre de Gràcia junts no es van conèixer mai: només ho van fer Cots i Botella (que en realitat es deia Joan Orenga), perquè el primer l’ajudava a escriure cartes, es van allistar l’estiu de 1914 i van lluitar al nord, però l’un s’hi havia decidit des de Lió, on treballava, i l’altre des d’Avinyó. Aragonès i Llobet eren membres de la Legió Estrangera francesa, un s’hi havia enrolat feia poc a Perpinyà, el 1913, abans d’esclatar la guerra, i l’altre era un soldat veterà. Cots i Aragonès van morir, un a la terrible batalla del Somme i l’altre al front oriental de Gal·lípoli. Només Llobet va tornar a Catalunya.

Els Quatre de Gràcia són l’exemple del miler de catalans voluntaris que, segons explica un dels autors del llibre, Joan Escolies, van participar a la Gran Guerra “perquè vivien i treballaven a França, perquè ja estaven a la legió o perquè eren aventurers o idealistes”. El lligam d’aquest miler de soldats va ser el doctor Joan Solé Pla, que el febrer de 1916 va crear el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, i els enviava aliments i ajut econòmic. No hi van faltar catalanistes com Cots o simples interessats com Botella. Però el somni que França els ajudés a solucionar el cas català no es va produir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *