Les infraccions per habitatges turístics sense llicència pugen un 66% i els expedients un 15%

Un any i mig després de posar-se en marxa dues de les iniciatives normatives de més rellevància del mandat a Gràcia, el pla de xoc contra l’activitat il·legal d’habitatges d’ús turístic i la reforma del pla especial d’establiments de pública concurrència, l’anomenat pla d’usos, el balanç que aquest dilluns ha fet el Districte de Gràcia en la comissió d’urbanisme revela que les infraccions per habitatges turístics sense llicència van a més i no decreix significativament el nombre de locals de restauració.

La dada més rellevant correspon a la tasca de recerca que l’Ajuntament efectua sobretot a través de les xarxes i que ha permès quantificar un augment del 66% en el nombre d’habitatges turístics il·legals detectats, de 1.285 casos el 2016 (juliol-desembre) a 2.137 (maig-desembre). En conseqüència a aquest registre, l’anàlisi de la gerència d’Ecologia Urbana també destaca un increment del 15% d’expedients oberts, dels 396 casos de l’any 2016 als 462 casos de l’any 2017.

Per contra, les dades d’evolució del pla d’usos no són tan diferents a la foto fixa de la reforma del 2016. En aquell moment, a la zona regulada que engloba la Vila de Gràcia i el Camp d’en Grassot, hi havia 679 establiments de restauració, plats preparats, degustació i musicals -les quatre grans categories en què es calcula el pla- i ara n’hi ha 672. Aquest decreixement, que era la principal voluntat de l’equip de govern municipal, només s’ha concretat en un -1%.

Gràcia ha iniciat també aquesta setmana el debat veïnal a nivell de ciutat de la nova ordenança de civisme, que va aprovar les línies mestres en comissió de govern el passat octubre i que ara entra en fase de negociació. Més dura amb les sancions sobre el consum d’alcohol a la via pública o les activitats comercials vinculades al turisme, la nova ordenança a Gràcia ha centrat el debat en l’ús de les places.

El pla de xoc contra l’activitat il·legal d’habitatges d’ús turístic ha consolidat a l’alça la seva dinàmica de resultats a partir de la recerca que els tècnics a través de la xarxa i els visualitzadors sobre el terreny han fet en els primers 18 mesos d’actuació. Encara amb xifres discretes pel que fa al precinte final d’activitat (només un cas), les infraccions detectades s’enfilen fins als 2.137 casos, un 66% més respecte dels 1.285 casos registrats el 2016, i els expedients oberts arriben als 462 casos, un 15% més respecte dels 396 de l’any 2016.

Només baixen les xifres pel que fa als habitatges turístics que es publiciten sense número de llicència, de 975 a 601, si bé en aquest àmbit hi conflueix des de la il·legalitat fins a l’absència de casella per fer constar el número en algunes plataformes web. Totes les dades restants d’aquest pla de xoc van en augment: les sancions han passat de 152 a 196, les ordres acomplertes de 6 a 78, i també augmenten les queixes que arriben a la Guàrdia Urbana, amb un 11% més, de 169 a 188 casos.

En un altre àmbit de control municipal, el pla especial d’establiments de pública concurrència no ha sofert grans canvis respecte al mapa que el juny de 2016 va reformar la regulació vigent des del 2005. Tot i que l’anomenat pla d’usos subratllava la inclusió de “mesures per aconseguir la disminució real d’activitats de restauració al centre de la Vila de Gràcia” (per caducitat, sancions o males condicions), la realitat és que el cens de 2016 només s’ha aprimat en set casos, passant dels 679 als 672 establiments de restauració, de plats preparats, de degustació o musicals.

Aquest esquifit -1% es divideix en quatre establiments de restauració menys (de 591 a 587), dos de plats preparats (de 46 a 44) i un de degustació (de 26 a 25). Només un dels quatre espais de restauració és a la zona saturada i tres a la zona de contenció. El cap dels serveis tècnics del Districte, Jordi Raboso, ha apuntat que a aquestes xifres s’hi pot afegir una vintena de casos més, tancats i en procés de caducitat de la llicència.

En aquest punt de presentació de dades del pla d’usos, la comissió d’urbanisme ha tingut un debat més ampli de valoració i crítica. El portaveu de BCN En Comú, Robert Soro, ha apuntat que el decreixement d’establiments que pretén el pla d’usos “és lent però funciona”. La principal crítica ha vingut de l’Associació de Comerciants de Travessera de Dalt, que van ser inclosos tant a banda mar com a muntanya a última hora en la zona de contenció. “L’activitat està aturada”, han assegurat.

Finalment, la presentació a Gràcia de la nova ordenança d’usos ciutadans de l’espai públic -l’antiga ordenança de civisme- ha debatut aquest dimarts en un acte a l’Espai Jove la introducció de noves sancions en sorolls (sobretot en entrada i sortida de bars) o assetjament sexual, augment de multes per consum d’alcohol a la via pública (de 50 a 100 euros) i la despenalització de tipologies ara existents que castiguen col·lectius vulnerables o pràctiques artístiques. Activitats mercantils vinculades al turisme com cartells anunciants o rutes de borratxera també seran perseguits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *