Passatge d’Isabel Vicente

per Carina Bellver

La nostra ciutat no és neutra. És sexuada i sexista. L’espai públic és masculí, de propietat patriarcal. N’en parlen abastament grans teòriques com la Dolores Hayden o la Jane Darke, que denuncien que l’entramat urbà de les nostres ciutats ha estat planificat tradicionalment pels homes. Per tant, només respon a les necessitats masculines. Un model poc adaptat a les necessitats quotidianes, a les tasques de cura i que només valora allò que és productiu, fins al punt que el món femení ja té assumit, sense adonar-se, que les seves mancances no s’han tingut, tradicionalment, mai en compte. I que aquesta exclusió de la mirada femenina en les decisions urbanístiques l’ha condemnat al món privat de la llar.
Per acabar-ho d’abonar, els carrers de la nostra ciutat, com totes les grans urbs, tenen majoritàriament nom d’home. Segons l’ajuntament, el nombre total de noms femenins en el nomenclàtor barceloní no arriba al 7%. Una discriminació que incideix en els referents socials de la ciutadania de la nostra metròpolis. Per això celebro que, després d’esperar més de 3 anys, el proper dijous 12 d’abril s’inauguri el Passatge d’Isabel Vicente, un petit carrer que connecta Bailèn i Quevedo a l’escola l’Univers i que reconeix la figura d’aquesta treballadora de la fàbrica de La Sedeta, incansable lluitadora antifranquista que va treballar per l’alliberament de la classe obrera. Un carreró petit per a una donassa. Al març, també es va inaugurar la Plaça Maria Mullerat, al Coll, pionera en l’àmbit de l’educació de mainada amb discapacitats psíquiques. Uns reconeixements que van més enllà de la seves figures. Es tracta de tot un triomf per retornar als carrers el nom de grans dones com elles, que van treballar per a aconseguir un món més just.
,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *