25 anys de l’IES Vila de Gràcia

per Begoña Compañón Reyero, exmestra de Música de l’IES Vila de Gràcia

L’Institut Vila de Gràcia ha festejat els seus 25 anys. Per mi ha sigut una data important, ja que jo he format part de la seva història des del 1992. Vaig començar al flamant edifici de la Riera de Sant Miquel i la meva arribada al Vila va estar plena d’il·lusions. Com un nen a l’inici de curs. Centre nou, companys nous i moltes expectatives. He de dir que ara, el que perdura són records de molta feina, bons companys (alguns convertits a més en amics) i molts alumnes amb ganes de formar-se com estudiants i com persones.

He intentat que la meva matèria, Música, servís per engrescar a nois i noies i que fos una finestra que s’obrís a un art que, amb els plans d’estudis passats i actuals, no compta amb un aprenentatge i dedicació en igualtat de condicions de la resta d’assignatures. La possibilitat de fer música en grup, amb instruments d’Orff, ha sigut una constant en aquests 25 anys d’estada al Centre. He de dir que molestant, a vegades, i interferint en les altres classes. Entenc que treballar mentre sonen xilòfons, metal·lòfons, etc, no és fàcil. Les meves disculpes als meus companys.

També he volgut aprofitar els nois i noies que, en paral·lel, aprenien instruments convencionals (piano, violí, viola, contrabaix, clarinet, trompa…). Així, per Sant Jordi, sempre organitzava una audició d’alumnes. Tots entenien ràpidament la dificultat que entranya l’estudi d’un instrument i valoraven molt als seus companys músics. Sempre he pensat que si jo hagués portat un músic de fora, probablement amb molt més nivell, la resta d’alumnes no hauria tingut una atenció tan enorme com la que tenien quan tocaven els seus companys.

Durant aquest anys també hem participat en el projecte Òpera a Secundària, organitzat pel Gran Teatre del Liceu i l’IMEB (Institut Municipal d’Educació). Jo calculo que hauran cantat més de 1200 nois i noies entre 1r i 2n d’ESO. Aquesta activitat els va permetre poder actuar formant part del cor d’una òpera adequada a ells en escenaris com el Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Teatre Nacional, Teatre del Liceu o l’Auditori de Sant Cugat.
Aquesta setmana he llegit la carta al director enviada per un exalumne del Vila, Carlos Muñoz, i he vist en ell el bon record i l’agraïment cap a l’institut i molts dels professors que vam iniciar aquest projecte. Tots molt més joves llavors i amb moltes ganes de treballar fins al final de la nostra vida laboral. Aquest reconeixement per part d’ell cap a nosaltres m’ha fet pensar en la bona feina feta per tot el professorat en aquest anys.

Parlo en nom propi, però penso que tota la resta de companys estaran d’acord amb mi en agrair a Carlos i tants d’altres l’estimació que em rebut durant tots aquests anys i, especialment, en el dinar del dissabte. Trobar-me amb exalumnes i veure en els homes i dones que s’han convertit i l’afecte que em van demostrar compensa alguna mala estona pesada.

25 anys en un sol Institut no és molt freqüent i, és veritat que quan passo per davant, estigui obert o tancat, no puc oblidar que una part de mi ha format part de la vida del Vila (especialment a l’aula de Música). Però la vida continua i, sense enyorances, desitjo molts més anys de vida al Vila formant part de Gràcia com un referent educatiu i cultural del barri.

MOLTES FELICITATS!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *