Reestructuració a la vista

per Albert Benet

Preparem-nos. La RFEF té damunt la taula una proposta de reforma de la 2B i la 3a que aposta per desdoblar aquestes dues categories i crear la 2B Sèrie 1 (grup únic amb 20 equips) i 2B Sèrie 2, de nivell inferior (3 grups de 20 equips); la 3a Sèrie 1 (6 grups de 20 equips) i la 3a Sèrie 2 (18 grups de 20 equips). La distribució dels clubs es farà en funció de la classificació que assoleixin la temporada vinent i la reestructuració s’implementaria la temporada 2019-2020. Això vol dir que si la temporada vinent l’Europa no es classifica entre els cinc primers, passaria a formar part de la 3a sèrie-2: la sisena categoria del futbol espanyol! Dos esglaons més avall de la competició actual.

Davant d’aquesta proposta no em sorprèn gens el silenci de la federació catalana però em dol que els clubs catalans no manifestin la seva preocupació per una reforma que pot ampliar encara més la diferència entre el món professional i l’amateur.

Al llarg de la història, l’Europa ha estat més d’un cop víctima de les reestructuracions del futbol català i espanyol. La més perjudicial per als interessos graciencs es va produir ara fa 50 anys quan l’ens federatiu va decidir reduir els dos grups de 2a a un de sol. D’aquesta manera, la temporada 1967-68, la meitat dels equips de cada grup van baixar directament a 3a i el 7è i 8è classificats van haver de jugar la promoció de permanència. Des res van servir les protestes dels directius i socis.

Però no tots els mals vénen d’Almansa. Aquell any el rendiment de l’equip va ser inferior a l’esperat. Sobretot fora de casa, on només es van sumar tres empats i en canvi es van encaixar algunes golejades escandaloses: 7-2 al camp del Celta i 6-1 al del Racing i Deportivo. En canvi, al vell Sardenya es van guanyar 8 dels 15 partits i es van sumar 18 dels 21 punts amb què es va acabar la lliga (14è classificat, que un any abans ens hauria permès jugar la promoció).

Els mals van començar a l’estiu, quan el president Diego Navarro va traspassar de cop 5 jugadors a l’Atlético de Madrid (Rubio, Bordons, Alfonso, Pérez i Labarías) i va debilitar notablement el bloc de l’any anterior. Un fet que l’entrenador Juan Navarro no només no va autoritzar sinó que se’n va assabentar per la premsa. Més tard, les lesions (sobretot dels porters), malalties i alguna errada arbitral van fer esvair les opcions de salvació pràcticament entrada la segona volta. Aquesta dinàmica negativa i la manca d’objectius van fer que l’entrenador dimitís després d’encaixar un dolorós 2-4 contra l’Oviedo. Juan Navarro va descriure amb encert la situació de l’Europa: “Un club amb problemes econòmics i constant divisió social”. Dues característiques que malauradament encara avui el defineixen. El descens anunciat a 3a va donar pas a una crisi interna. El secretari tècnic, Francesc Domènech va dirigir l’equip fins al final de la temporada, els socis no van perdonar al president Diego Navarro la seva gestió econòmica i esportiva i no el van ratificar en el càrrec després d’una assemblea molt calenta al Círcol Catòlic.

La reestructuració de la 2a divisió no tan sols va condemnar els europeistes sinó que també va enviar a 3a el Lleida i el Badalona i va deixar la competició d’argent del futbol espanyol sense cap representant català. Un fet que no es produïa des de la temporada 1944-45. Veurem, doncs, quines conseqüències té per al nostre Europa i per als clubs catalans la reestructuració que ara proposen.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *