Projecte Radars i CAP Larrard

El projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona és una xarxa d’acció comunitària adreçada a detectar i prevenir situacions de risc de les persones grans, i a pal•liar els efectes negatius de la solitud no volguda. Va néixer al barri del camp d’en Grassot-Gràcia Nova el 2008, en un context marcat pel nombre creixent de persones grans en risc d’aïllament, amb la voluntat dels Serveis Socials d’afrontar aquesta situació amb un enfocament preventiu i combinant la capacitat d’acció amb la participació activa d’entitats, serveis i veïns. Actualment, el trobem a tot Barcelona.

En els barris del CAP Larrard (La Salut i Vila de Gràcia), destaca la Plataforma de Seguiment Telefònic (PST), des d’on voluntaris residents truquen quinzenalment als usuaris per conversar-hi i cada tres mesos fan trobades per parlar, fer-los sortir, mostrar-los els equipaments del barri i crear vincles entre ells i amb els joves del barri que hi participen.

El CAP Larrard formem part del projecte des dels inicis a través del Pla Comunitari de La Salut. Compartint els corrents que diuen que la solitud no volguda és un factor de risc de depressions i deteriorament cognitiu, derivem pacients de les nostres consultes a la PST. Participem en les reunions Radars amb veïns i entitats i, de fa poc, cerquem usuaris voluntaris en aquest projecte; si volem mantenir el ritme de trucades i trobades, cada cop en calen més, i creiem que la participació prevé la solitud no volguda.

Passats d’anys de col·laborar amb Radars, hem volgut fer un repàs i hem trucat als usuaris per preguntar-los què en pensen. Volem saber si des que estan a Radars els ha canviat la qualitat de vida i el sentiment de solitud.

Per esbrinar-ho, hem trucat als cinquanta usuaris del barri de La Salut i hem pogut parlar amb trenta-un. Els hem fet un qüestionari obert sobre qualitat de vida i solitud i els hem passat una escala validada: “Escala Este II de soledat social”.

Majoritàriament, els usuaris de la PST no es troben sols. Han manifestat que el seu estat d’ànim és mitjà i pràcticament igual abans i després de participar a Radars (lleugerament millor després). Com pot ser?

Des de la nostra experiència derivant usuaris de les consultes a Radars, intuïm que això passa perquè la PST no arriba als pacients realment aïllats que pateixen soledat i/o depressió, perquè no hi volen participar. A més, com molts ens han explicat, l’estat d’ànim depèn molt del seu estat de salut o dels seus familiars i de la falta de recursos econòmics o socials, més que del seguiment de les trucades.

Llavors, no és prou útil Radars i la seva PST? De cap manera!

Amb el qüestionari obert qualitatiu hem vist que totes les paraules utilitzades pels usuaris són positives i vinculades al fet de cuidar, d’evitar la soledat i de millora de la salut mental i la qualitat de vida. Per tot això, creiem que el Projecte Radars és clau per a la prevenció a mig i llarg termini de la solitud, l’aïllament i els problemes de salut mental que se’n deriven, i no tant com a curatiu d’aquests mateixos problemes quan ja els tenim establerts. Per fer-ho possible, creiem que calen més voluntaris per poder augmentar la periodicitat de les trucades i trobades, i fer noves valoracions quan hagin passat uns anys.

Hem conegut recentment el projecte “Vincles” de l’Ajuntament de Barcelona, que té objectius similars i que també pot ajudar. I tot i que les nostres consultes estan molt collades en temps i motius de visita, pensem que l’Atenció Primària ha de tenir una funció preventiva i no només curativa, i intentarem recomanar-lo i derivar-hi usuaris.

Finalment, pensem que els articles de difusió ajuden a que aquests projectes arribin a orelles dels possibles usuaris o familiars i que siguin ells mateixos que els sol·licitin i així junts treballem en la prevenció de la salut mental a la vellesa i la qualitat de vida a totes les etapes de la vida.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *