Antropòloga entre bambolines

per Silvia Manzanera

Verónica Pallini és antropòloga i actriu. O actriu i antropòloga. L’ordre no és determinant. La seva passió és el teatre, el seu món, però fa servir els seus coneixements i formació com a investigadora de l’ésser humà per explicar històries des de dalt d’un escenari. L’antropologia, doncs, al servei de les arts escèniques. El 2002 va arribar a Barcelona des de Buenos Aires i el 2006 crea a Gràcia un espai concebut inicialment com una escola de teatre de qualitat. Amb els anys però, necessitava convertir-se en espai escènic obert a nous formats i propostes. D’aquí que en 2010 neixi la sala d’exhibició teatral i el projecte prengui forma amb el nom de Porta 4. La notícia va obrir la secció de cultura d’aquest setmanari. “És veritat, vosaltres ja estàveu quan vam arribar nosaltres”, recorda Verónica, per afegir amb el seu accent inalterable que espera que seguim resistint. Ells i nosaltres. Tot i que no ens ho posin fàcil. “Està molt difícil”, reafirma. Resistència i constància. I noves fórmules i perspectives. Ella les ha trobat en el teatre social. “Certament era una línia que encara no havíem explorat a Porta 4 en les nostres produccions pròpies però fa un any i mig vam començar a investigar el tema de l’habitatge i ara estic molt focalitzada en això”. I això és, concretament En Alquiler. La idea de la peça és de Verónica, el text del Mikel Fernandino -també antropòleg- i la direcció de Tony Casla. “El teatre social em dona una altre tipus de sensibilitat i la temàtica de l’habitatge ha obert una bretxa emocional molt profunda en mi”. Per l’actriu i directora, no tenir casa és un tipus de desestructuració molt dura. Aquesta línia d’investigació teatral ha provocat reaccions que van més enllà dels propis escenaris de Porta 4. A més de les col·laboracions amb la PAH tant d’aquí com a Madrid, En Alquiler tindrà aquest dissabte 9 de juny un bolo diferent: una funció a la Lleialtat Santsenca en benefici del Sindicat de Llogaters. La meitat de la recaptació de la taquilla anirà en benefici a la Caixa de Resistència de la campanya #EnsQuedem, organitzada per l’entitat. Aquesta campanya vol posar sobre la taula els desnonaments invisibles: els desplaçaments forçats dels llogaters per una gran pujada del lloguer o directament una no renovació de contracte; fets que desencadenen a no poder accedir a un habitatge digne, a forçar el nomadisme i a trencar els teixits socials de les ciutats. Aquesta Caixa de Resistència fa front als costos judicials que hauran d’assumir aquells qui no es poden acollir a la justícia gratuïta i per tal que no es quedin sense poder batallar un dret universal. “És una problemàtica que la vivim de molt a prop, a les nostres famílies i amics, per això no podem restar indiferents”, afegeix Verónica, que vol seguir donant impuls al projecte i portar-lo arreu. “Rebem moltes invitacions però el teatre independent sovint no pot permetre’s segons quines despeses”.

Un altre de les apostes més clares de Porta 4 és el seu projecte d’escola, que ha crescut molt en els darrers temps, amb la incorporació de noves propostes pedagògiques i formatives. De fet, la sala ja s’està quedant petita i busca més espai, una feina que està resultant titànica per Verónica i els seus companys. “Són 16 anys aquí i no vull moure’m de Gràcia, perquè ens considerem part de la Vila, però realment ens ho estan posant molt complicat”. Preus desorbitats per locals que després només ocupen supermercats. “No ho entenc, cada vegada veig més súpers a Gràcia”. Però no es rendirà. Després del camí fet, es vol quedar a casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *