Davant de l’antigitanisme ni un pas enrere

per Ricard Valentí

La notícia del cens de gitanos anunciada pel ministre de l’interior italià Matteo Salvini per expulsar als “irregulars” indigna però, malauradament, no ens sorprèn. L’antigitanisme al món és molt antic. Després de la persecució que hem sofert al llarg de la història, el gest de l’ultradetà italià no és res. No estan tan lluny les deportacions de molts gitanos, retornats als seus països de l’Europa de l’Est, que va portar a terme Angela Merkel. Ni tampoc les ordres de Manuel Valls de desmantellar alguns assentaments de gitanos perquè “causen misèria i delinqüència”. Ni com ens tracten en algunes ciutats de Romania. No es respecta ni as supervivents dels camps de concentració nazi. Salvini, doncs, no aporta res nou. És més del mateix. Però tampoc ens quedarem callats.

El meu avi (que no necessita presentació) s’encarrega de fer una mica d’Història perquè analitzem amb més criteri l’antigitanisme (antic i actual) a Europa. Aquí no en tenim gaire coneixement d’aquesta situació de racisme i desprotecció amb què viu el poble gitano a molts països. I no només a l’Europa de l’Est. També a les suposades potències econòmiques i culturals del vell continent. Som a la redacció de l’Independent i l’avi ja posa a sobre de la taula el primer punt a tenir en compte: “Portem segles així perquè la història no s’escriu amb la nostra veu. I les xifres sempre ens són desfavorables”. I ho argumenta: a la dècada dels 30 al món hi havien censats 12 milions de gitanos. Per tant, la població devia ser el doble, uns 24 milions, perquè el cens oficial no comptava amb totes les persones que no constaven a cap registre. La família gitana és gran; és part de la nostra cultura tenir fills, néts, besnéts, independentment dels nostres recursos. Al 1945, després del genocidi patit pel poble gitano que va assassinar 3 milions de persones, la xifra de censats no s’havia mogut.

L’avi també recorda que els gitanos van lluitar durant vuit segles al costat de l’Església fins que Isabel la Catòl·lica va decidir que eren uns proscrits i els va desposseir de tots els seus drets. Se’ns acusa de robar però ningú ens pregunta perquè. Ningú s’ha preocupat de conèixer les raons per les quals hem fet el que hem fet en diferents moments d ela història. És més fàcil acusar-nos de lladres i bruixes.
Amb una conversa fa pocs dies amb el Pep Fornés, la conclusió era clara: pots fer un cens “dissimulat” per saber en quina situació es troben les persones més desfavorides o fer un cens perquè et vols treure de sobre els “irregulars”. Al final, la raó és la mateixa: el poder i el control. Els poderosos controlen els dèbils. Però no claudicarem. I davant de l’antigitanisme ni un pas enrere. Denunciarem el que faci falta i ens mobilitzarem on sigui, com ja s’ha vist els darrers dies; la resposta ha estat clara. Sabem, tant l’avi com jo, que Espanya és el país menys racista d’Europa. Catalunya, el menys d’Espanya. Barcelona, la ciutat. I Gràcia, el districte més tolerant. Resistim. Ara i sempre.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *