Som com som

Per a intentar frenar la davallada progressiva d’espectadors que assisteixen cada quinze dies al Nou Sardenya, la directiva de l’Europa ha impulsat un abonament de temporada que val 50 euros. D’aquesta manera, si t’abones i no falles cap dels 19 partits de lliga, veure un encontre de 3a divisió et sortirà més barat que fer una cervesa a la plaça de la Virreina. Una oferta atractiva per a qualsevol futbolero de la Salut, el Camp d’en Grassot, el Coll, el Baix Guinardó o la Sagrada Família i la Vila. A més, a més, l’oferta arriba en un bon moment ja que enguany viurem quatre derbis apassionants: Sant Andreu, Horta, Martinenc i Sants.

Per a promocionar aquesta iniciativa, el club ha promogut una campanya publicitària amb el lema “Som com tu”, que compta amb la participació de dos jugadors del primer equip i dues futbolistes del Femení A. La posada en escena dels cartells és simpàtica: el capità Cano apareix envoltat d’alumnes de l’escola Pau Casals; en Varona despatxant en una fruiteria de l mercat de l’Estrella ; la capitana Katy servint en la barra d’un bar del carrer Puigmartí i la Clara ajudant els Castellers de la Vila de Gràcia a fer els decorats de la festa major.

El missatge sembla clar: l’Europa el forma gent corrent com la que viu als barris de la seva zona d’influència . Es dedueix també que el futbol de proximitat pot donar-te un valor afegit al que consumeixes per la televisió ja que pots arribar a conèixer els futbolistes del teu club i fins i tot ferhi amistat. Es fa una aposta pel que podríem anomenar futbol km. 0 entenent que el producte europeista es fabrica a Gràcia. Tot i que aplaudeixo la idea, li’n veig dos inconvenients: l’un de caire econòmic/social i l’altre, d’esportiu. L’oferiment de l’abonament pot fer perdre socis ordinaris, que hauran de pagar tres vegades més que l’abonat per veure els mateixos partits. Ara bé, tindran dret de vot en assemblees i eleccions, cosa que els abonats no podran fer. Una bona manera de compensar aquest greuge econòmic cap al soci de tota la vida, seria recuperant la separació de localitats: tribuna i general. Per fer-ho possible, però, caldria estudiar com fer la divisió zonal sense impedir a ningú l’accés als lavabos ni al bar. De solucions, n’hi ha. Però cal la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, que és el propietari d’una instal·lació obsoleta i envellida. Alcaldessa Colau, visiti el camp de l’Europa, parli amb la junta i impulsi un projecte de remodelació del camp. Aposti pels clubs de barri!

D’altra banda, per a fer creïble aquest futbol km. 0 cal apostar obertament i sense por pels jugadors de la base i completar la plantilla amb els tres o quatre millors jugadors de la categoria. Aquest és per a mi el gran repte que té l’Europa: definir quin model de club volem. Sense cap patrocinador fort, ni el suport municipal necessari, amb 500 socis (amb divisions internes) i una Gràcia que viu d’esquena a l’Europa, malgrat els intents que el club ha fet els darrers anys per a connectar-s’hi , estem abocats a tibar dels nois de casa.

Abans d’ahir es va donar el tret de sortida a la pretemporada 2018-19. Va ser un 18 de juliol (data nefasta per a la democràcia espanyola) alterat per un rebombori extraesportiu protagonitzat per un jugador (vegeu secció d’Esports) que, si es confirma que pensa com pensa, jo no voldria veure’l mai en la campanya Som com tu.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *