Dolo Beltrán: “Ara el primer que et demana una companyia de discos és quan seguidors tens a les xarxes”

Dolo Beltrán vola sola des de fa sis anys, quan es va acabar Pastora, i és un dels grans noms de la Festa Major, a l’escenari dels grans concerts, la plaça Rovira. Serà dissabte 18 d’agost, i hi presentarà un disc trencapistes, Copilotos (Sony, 2017).

Véns a Gràcia amb banda, en plan trencapistes, i en plena Festa Major. Què hi veurem?
L’espectacle és el disc en plan canyero, per ballar, amb algun remember, però bàsicament farem els temes del disc. Copilotos és un disc, de fet, que es podria haver gravat amb electrònica i veu, però hem volgut rodar-lo amb banda i fins i tot li hem donat una volta cap a l’essència amb una versió de concert en acústic, que curiosament té més remembers i repassa més tota la carrera. A Gràcia, en tot cas, venim disposats a fer ballar.

Com bé dius, vau començar a rodar el disc més tard amb banda que en acústic, amb Jordi Busquets, un altre apassionat de l’electrònica.
Sí, en Jordi és un guitarrista increïble, i ens hem entès molt bé. Jo arriba un punt en els bolos acústics que em despreocupo mentre ell va fent coses. L’acústic també va sortir d’una manera accidental perquè el disc es va endarrerir, jo acabava de tenir un fill i em veia més amb cor de fer els concerts d’una manera tranquil·la. Hem vist també que és molt fàcil de portar arreu, perquè a més jo xerro molt. És com si anessis a fer un gintònic amb la gent. El format banda també és de gintònic però ballant…

Potser aquest estiu hi ha més necessitat de ballar pels difícils mesos polítics que hem passat. Com ho has viscut?
Recordo molt el moment a l’octubre. El dia 5 estava fent El Test a la Muntaner i no hi havia gent. Estàvem nerviosos per tota la situació política. I és cert que aquest any estic fent més concerts. Potser també va afectar particularment en el meu cas que el disc sortís al juny, encara que no el podíem endarrerir més. Aquest any, en tot cas, a nivell global, sí que es nota més la necessitat de festa. I més a la cultura, que sempre està en crisi. Amb el 155, per exemple, fèiem coses per no cobrar-les fins al cap de set mesos. Sí que s’ha notat, i per això aquest estiu he notat que hi ha ganes de ballar.

Pastora es va acabar. Ara en Caïm va amb la Ivette Nadal. S’ha acabat del tot?
Sí, perquè es va acabar en plan “donem-nos temps” i això sona com quan la parella et diu que li donis temps… El Pauet sí que va dir que plegava molt clarament. Se’m fa complicat pensar en Pastora perquè ara estic molt a gust. Potser allò era més gros i havies de preocupar-te a coordinar moltes coses, i ara ho he de fer tot. Però sóc més feliç.

Acabes de tenir un fill. Això t’ajuda, com dius, a canviar “cromos que no valen”
Totalment. Abans hi havia coses que m’afectaven molt i ara tinc altres prioritats i em prenc d’una altra manera la vida.

Ja fa 15 anys de Lola l’any que ve, i tu ara reivindiques “Fiesta a los 40”. La gent s’apalanca?
No és que ens apalanquem però, amb fills, selecciones més. Abans jo anava a tot i ara hi ha un ús d’internet que ho domina. Ho veig amb la meva neboda: té molts seguidors a instagram i ha anat creixent a cop de like. Nosaltres també teníem internet, però ens servia per descobrir coses, no per retratar constantment la nostra vida. No vull dir que sigui pitjor però als músics ens toca de prop: el primer que et demana una companyia de discos és quants seguidors tens a xarxes.

Cap a on va la Dolo Beltrán músic, actriu…? Què prepares?
Vaig cap a un altre disc. Aquest setembre el pla és composar a sac i treure el disc a la primavera. La part d’actriu no depèn tant de mi, però en tot cas estic oberta a acceptar propostes.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *