El de Verdi va ser el primer després del franquisme

Acostumats a celebrar els 25 o 50 anys, plantejar commemorar un 40è aniversari, lluny del que pot significar per a algú que ha arribat a aquesta edat, comença a lluir panxa i a pentinar cabells blancs, pot semblar fora de lloc. Malgrat això, per a molts ciutadans aquesta xifra també té una connotació política, mal comptats són els anys que Franco va prescindir del temps normal.

El 1978 en un moment en què diferents col·lectius de ciutadans, a títol personal o col·lectiu intentaven recuperar l’alè perdut durant aquest període i guanyar el carrer per poder expressar lliurement els seus pensaments, a Gràcia, encara amb regidor franquista, un grup de veïns encapçalats per l’Albert Font van decidir que ja era temps de tornar a fer Festa Major, sumant-se a un reducte incombustible de carrers que fins aquell moment havien mantingut la flama de la festa. El 1979 poques setmanes després d’escollir-se el primer ajuntament democràtic, la Festa Major va sumar nous adeptes.

Quaranta anys després, el carrer Verdi del mig segueix treballant cada any per mantenir la festa. En aquests anys han canviat moltes coses, ara al capdavant hi ha el fill de l’Albert, en Sergi Font, els guarniments d’avui tampoc són com els de fa quaranta anys i el carrer Verdi amb els seus tres trams que han guarnit dins d’aquest període, l’han convertit en un punt de referència des de fa anys.

Malgrat tot, aquesta fita no es pot prendre des del triomfalisme, sinó des d’un vessant social, tant a Verdi com als altres carrers i places que participen en la festa. Una festa que es va començar a recuperar en les darreres alenades del franquisme, que els de Verdi donaren una empenta i que la suma de tothom ha permès anar-la desenvolupant i transformant.

Una d’aquestes metamorfosis ha estat la incorporació de la dona a la festa, que l’ha canviat i feminitzat en gran part. Com a la sèrie Teresines S.A, unes senyores grans que vivien en la ficció al carrer Verdi 30 hi participaven en la festa, a Gràcia i a Verdi hi ha moltes teresines, algunes de les quals amb molta responsabilitat dins de cadascuna de les associacions, que a banda de mantenir la tradició en són les grans protagonistes. Han estat quaranta anys de canvis, el primer, que tothom té quaranta anys més i això pot fer que les coses es valorin diferent, malgrat això, tots els canvis han estat positius; per altra banda, no es pot renunciar a l’evolució de la societat i aquesta evolució primer ha permès fer millors guarnits, i segon, a tenir més coneixement, cosa que facilita poder ser més sensibles amb l’entorn. Si tot això ho pot aportar la festa, només cal deixar-se anar i descobrir l’entorn. Moltes gràcies als amics de Verdi i a tots els que fan possible que a Gràcia triomfi l’altruisme.

 

Els actes principals:

  • Dimecres 15 d’agost
    Albert Malla ‘Hasta luego cocodrilo’. Punxadiscos
    A les 23.00 h
  • Divendres 17 d’agost
    Arrels de Gràcia. Rumba, a les 23.00 h
  • Dissabte 18 d’agost
    Aires de Rumba (Components de Sabor de Gràcia). Rumba, a les 23.00 hores
  • Diumenge 19 d’agost
    Homenatge al 40è aniversari de Verdi del Mig, a les 18.00 hores
,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *