Sabor de Gràcia: “Em fa més il·lusió tocar aquí, a casa, que a la Mercè”

Tornen a casa. Més clàssics però amb el mateix esperit que els ha mantingut durant 24 anys de carrera. El 16 d’agost compartiran a la plaça del Sol els temes de Sabor a Peret, just homenatge al rei de la rumba.

D’alguna manera et senties obligat a fer un homenatge a Peret?
Ja havíem fet tributs a Gato Pérez o al Pescaílla. La proposta del Sabor a Peret va sorgir del nostre actual mànager però necessitàvem el suport de la família, que es va mostra encantada. Tot i que ha estat una feinada pel nombre de col·laboradors que hi han participat estem molt contents amb el resultat. Portem 24 anys de carrera i això també fa que els músics hi confiïn i vulguin treballar amb nosaltres.

Com era la teva relació amb ell?
Sempre l’hem tingut molt present. Quan era petit i sortia a la tele a casa meva es feia un silenci; era el referent dels gitanos catalans. Volia ser com ell. Després no el vaig veure fins que va tocar al 91 al Grec; encara conservo l’entrada com un tresor. M’ha donat molts consells i també hem tingut moltes bronques però per sobre de tot està la cultura gitana.

Creus no ha tingut el reconeixement que mereix?
Ha estat un referent per Barcelona, Catalunya, Espanya i també en altres països. Ha tancat uns jocs olímpics, no ens n’oblidem, i és molt injust que la seva obra i el seu llegat no es dignifiquin com es mereix. Esperem que algun dia això canviï.

Què significa tocar a Gràcia?
És fer un bolo sense cobrar. Em fa més il·lusió tocar aquí, a casa, que a la Mercè. Encara que ja no hi visqui, sempre seré gracienc i moriré gracienc. He viscut la Festa Major amb 8 anys tocant a plaça Raspall, jugant a futbol a Diamant, a la junta de la Unió Gitana, homenatjant el Gato i de pregoner. Només em falta viure-la de regidor!

I com serà el concert?
“No sé que té la rumba que els culs s’aixequen de la cadira”, deia Peret. És un espectacle que ja surt amb el públic guanyat, almenys el 50%. Són més de dues hores de molta alegria, perquè “és millor riure que plorar”.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *