Retorn

per Èric Lluent

Des de l’exili econòmic, la Festa Major de Gràcia és més aviat un record, un temps pretèrit en què la joventut es dissolia entre la gentada que omplia places i carrers nit i dia, amb regust a cervesa i cava i sardina i butifarra. El darrer cop que vaig viure una Festa Major va ser l’any 2015, l’estiu abans de marxar de casa. Vaig ballar una rumba amb la gent de la placeta de Sant Miquel, prèvia d’una ressaca de dos dies memorable. Per qüestions de l’atzar, aquest 15 d’agost seré unes poques hores a Gràcia abans d’embarcar-me de nou a l’avió que en quatre horetes et planta a tocar del Pol Nord. És un retorn, tímid, però retorn, al cap i a la fi. Amb poques hores per gaudir de la festa, no aspiro a veure tots els guarnits ni a dansar totes les músiques. Seuré una estona a la placeta, veient passar la festa, tot repensant les hores i les nits d’uns anys en què celebrar era l’únic oasi d’una vida precària. Amb l’anhel de poder gaudir ben aviat d’una Festa Major completa, amb els seus set dies i les seves set nits, qui sap si l’any vinent o ja als nous anys vint, us desitjo una molt bona edició 200+1, doncs, malgrat tot, cal celebrar. Brindeu pels qui ja no hi són i pels que aquest any no hi poden ser. Alçeu una copa de cava ben freda i brindeu mirant el cel. Visca Gràcia! Visca la vida! I visca la llibertat!

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *