Guillem Solé (Buhos): “No ens pensàvem que la gent cantaria les nostres cançons; ens sentim uns afortunats de l’hòstia”

Deu anys després de tocar a Bruniquer, la banda de Calafell torna a Gràcia. El 20 d’agost pujaran a l’escenari de la plaça de la Vila amb La gran vida, tercer i darrer treball d’un grup que, amb el seu rock festiu, ha escalat fins als primers llocs de les bandes imprescindibles de festa major. Guillem Solé, cantant i llestrista, en dóna els detalls.

Els darrers anys han estat molt intensos. Heu tingut temps de pensar en el fenomen Buhos?
La veritat és que no hem tingut temps de res. Ha anat tot molt ràpid i una cosa ens ha portat a l’altra gairebé sense pensar-hi. De fet, durant la gira de Lluna plena vaig escriure el disc La Gran Vida. Estem pensant de fer una pausa d’un any perquè trobem a faltar trobar-nos amb els amics, anar de calçotada i estar al nostre aire.

Quan vau començar pensàveu que viuríeu de la música?
No ens ho hem plantejat mai perquè fer el que t’agrada és el màxim que hi ha a la vida. Fem això perquè ens fa feliços i ni sé el moment en què ens vam convertir en professionals. I cadascú segueix fent altres feines. El cert és que ens sentim una afortunats de la hòstia. Mai ens podíem pensar que la gent cantaria les nostres cançons. I com que portem tota la vida fent això, que no ens ha vingut de cop, hem gaudit de cada moment. Hem tingut temps per assaborir cada instant.

Feu cançons festives, sí, però amb un missatge clar. No et surten d’una altra manera?
Sempre hem parlat de les coses que més ens motiven i ens preocupen. Escric les coses que parla la gent. Les cançons me les dona la penya sense adonar-se’n, estan a l’aire, només hi has de ser-hi amb l’escopeta carregada.

Què ha passat amb les col·laboracions al darrer disc? Ja no us fan falta?
Ens feia il·lusió fer el disc sol. I ens ha agradat molt el resultat. Però és el que dèiem: no és feina, és plaer. Nosaltres seguim aquella dita de “busca’t una feina que t’agradi i no hauràs de treballar mai més”.

Ara feia molt que no veníeu a Gràcia? Quins records en tens?
Vam tocar al carrer Bruniquer potser fa deu anys, quan jo en tenia 16 o 17. I muntàvem un bon pollastre; també erem més punkis. Ara venim d’una altra manera. De fet, fem un esforç molt gran perquè cobrem una novena part de la tarifa habitual. O sigui que estem posant diners per venir a la plaça de la Vila. Però ho fem perquè cada any escollim, de totes les propostes que ens arriben solidàries, una festa autogestionada, perquè hi creiem.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *