Big Bang

per Luis Ángel Fernández Hermana

Al principi de tot hi va haver una gran, grandíssima explosió. Va quedar alguna cosa en el mateix lloc? Allò va ser l’extraordinari. Gairebé res es va moure. L’única cosa que va desaparèixer van ser els murs. Progressivament van anar caient gairebé tots els que havíem conegut -i aixecat- fins aleshores, visibles i invisibles.

Més intrigant encara, les conseqüències d’aquella gran explosió no ens va afectar a tots per igual. Al principi va progressar com una alenada irregular, suau, després com una ventada que es va escampar com un ball de remolins, fins a convertir-se en un huracà que no va deixar cap racó per escombrar.

Se’ns deia que “calia aprendre a viure en aquest nou món”, tot i que reconeixíem les nostres històries de sempre, que les escoles seguien aquí, que la política no havia mudat de rostres… Però sentíem que el desassossec de cada un pertanyia a una inquietud comuna inexplicable. La gran explosió d’Internet ens havia descol·locat i, alhora, col·locat davant d’un repte del qual era difícil desfer-se: calia aprendre a consensuar com relacionar-nos d’una altra manera per sobreviure en aquest nou món. Curiosa moralitat.

Estem començant de nou. Costa. Si és difícil aixecar murs, molt més ho és viure sense ells. Prova: el periodisme de proximitat vist des de la trontollant talaia dels mitjans de comunicació que es resisteixen al big i semblen congeniar amistosament amb el bang. El risc és que no calgui esperar un grapat d’anys per comprovar si hi ha història per explicar, llevat que l’expliquem des de la dinàmica d’Internet, de la informació creada i gestionada col·lectivament en xarxa.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *