Verdi del Mig (1978-2018), 40 anys d’història

per l’Associació de Veïns de Verdi del Mig

Corrien els anys de després del còlera, anys d’esperança i d’il·lusió, anys de lluita per un barri que no fos trinxat pel nefast projecte de la Via O. Eren temps de canvis i Gràcia, la antiga Vila de Gràcia, no en va estar al marge. Ni ella ni la seva, aleshores, històrica Festa Major, encara dibuixada amb un verd salvatge i verge en idees i somnis, que només poden recordar algunes persones grans, amb certa nostàlgia i amb alguna raó de pes.

I va ser un 1978, en plena efervescència del que havia de ser nou i fotografiat, ara sí, en color, quan l’Albert Font va decidir engegar el carrer de Verdi, entre els trams de Robí i Providència, un projecte que reivindiqués la força de l’associacionisme veïnal, des de la participació a la Festa Major de Gràcia i des d’aquella democràcia que se’ns anunciava com el pas final cap a la llibertat (?) després d’una dictadura militar feixista. Un projecte de barri per a la gent del barri. Un projecte que enllaçava passat i futur amb un present ple d’anhels per escrutar, tot i que els temps, com sempre, mai van ser fàcils. Primer, perquè la Festa Major de Gràcia patia en aquells anys una greu crisi de participació, només quatre sumaven el total de carrers guarnits en aquella edició de 1978. Segon, perquè embarcar-se en fer un guarniment digne amb una programació adient no era cosa fàcil, sense un local permanent i sense diners que es buscaven de sota les pedres mentre es feien sortejos i rifes. Tot un acte heroic! I tercer, perquè la idea era que, tant el projecte de l’associació com el de participar a la Festa Major, es consolidés fefaentment i de manera cohesionada entre tot els veïns/nes. I així va ser, gràcies a la feina entusiasta del mateix Albert Font i de gent com en Francesc -Paco per als amics-, Ruiz, Manel Rodés o de Maria del Carme Cuixart i Josep Carracedo, entre molts d’altres. Era el moment que de la il.lusió es va passar al projecte i d’aquest a una realitat que, entre una cosa i una altre, aquest 2018 fa 40 anys d’història i de vida.

Quaranta anys d’història i de vida, com tantes altres associacions, que caldrà preservar, si cal amb les dents, davant les noves realitats que viu el nostre barri i la ciutat que l’envolta. Realitats que ens parlen de l’expulsió dels veïns/nes de casa seva en nom d’una especulació immobiliària sense escrúpols, que els pijoprogres de torn han definit com a gentrificació. Realitats que ens parlen dels qui han fet de la Festa Major de Gràcia una festa personal -massa vegades allunyada dels veïns/nes del barri i de la història de la festa- mentre reivindiquen un ús particular de l’espai públic. O realitats que ens parlen de la constant massificació de la festa (recordar que els anys vuitanta, des de l’Ajuntament de Barcelona, es va començar a promocionar la Festa Major de Gràcia com la festa major d’estiu de Barcelona) amb la conseqüent problemàtica de convivència que això comporta i, segons els diferents equips de govern, de difícil solució.

En tot cas, i més enllà d’aquests i d’altres arguments, des de l’Associació de Veïns de Verdi del Mig sabem, i més després de 40 anys d’història, que la Festa Major de Gràcia és la nostra i, per tant, la vostra festa. I que aguantarem fins que el cos ens digui prou o fins que se’ns acabin les virolles.
I és per això que us convidem, si voleu, un any més, que us passeu per allí, que mireu i pregunteu, perquè només d’aquesta manera podrem fer realitat la idea de l’Albert Font i de tots els Alberts Fonts que encara anhelen que Gràcia torni a ser dels seus veïns/nes i de la gent capaç de fer i refer, enmig de paper encolat i molts somnis, un barri millor per a tots nosaltres, fins i tot per poder-hi viure.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *