201

per Josep A Torralba

Hem deixat enrere el Bicentenari. I, sorpresa: continuem tenint la meravellosa Festa Major, amb la gent, els autèntics fenòmens, ja treballant a una marxa més accelerada, tot veient l’inici a prop. Com va dir el president del Districte, es manté la màgia d’aquesta festa, és igual l’any o el que se celebri, el que pugui succeir, sempre és allà. I sempre hi ha qui dedica les seves hores a fer-la possible. Sóc pesat, però quin valor té el què feu! I si parlem del valor… segur que algú ha pensat algun cop quin preu tindrien totes aquestes hores. Ho podeu arribar a calcular, a imaginar? La gran majoria sacrifiquen una part de les vacances o totes per donar-nos als altres el plaer de gaudir del seu bon fer i la seva labor que serveix per conservar el tret més distintiu de la Festa, els guarnits. Aquests, els que ens agradaria a tots que sobrevisquessin sense ser destrossats al llarg dels set dies, són l’autèntica joia de la festa gracienca. Festes majors n’hi ha moltes, però així, la nostra. Per això va sorgir la campanya Respectem els Guarnits. La pregunta és si ens la creiem a tope o és un “ho hem de fer perquè sí”. Estic convençut que és la primera resposta, però hi ha aspectes que em fan tenir el dubte. Sempre estaré al costat de la Festa, i trobaré a faltar el gran envelat.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *