Elena Carreras: “Quan les dones tenim càrrecs els obviem”

En Joan i ella es van conèixer als 15 anys al Centre, participava a l’esplai fent cercaviles amb el grup Pamipipa, i era membre de la vocalia de dones de l’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia. Van tenir dos fills: Jeroni (25 anys) i Francina (22). Actualment és cap del servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i un referent mundial en la seva especialitat, segons Forbes.

Amb tanta feina es pot ser dona i mare?
Sí, les dues coses. Aquest és el gran repte.

A què has renunciat?
A l’oci. I no el trobo a faltar. No recordo en cap moment a la meva feina haver mirat el rellotge. M’ho passo molt bé. Quan em jubili deixaré de fer de metgessa. Em queden 7 anys i em dedicaré a mi.

Tants càrrecs ens allunyen dels pacients?
Jo crec que ens hi apropen. Quan fas assistència clínica la relació amb el pacient és d’un a un: recompensa immediata. Quan tens un càrrec no, però la influència ajuda més persones.

Ens podrem recuperar de les retallades? Ens han fet molt mal?
Els sanitaris, en general, ho hem sostingut com hem pogut i s’ha notat molt poc. Diuen que la Sanitat està transferida, i no ho està. Estan transferits els diners i no com distribuir-los. Preguntem-nos: què volem en Sanitat? Fins que no siguem independents no ho arreglarem.

La teva feina és apassionant: la separació de dues bessones en una operació neonatal, la implantació de l’anella cervical per evitar els parts prematurs, i més avenços en obstetrícia i ginecologia.
Recordo el moment de com vam separar-les, les bessones. La part positiva és que elles dues estan molt felices. La part negativa és l’estrés que hi va haver. El pessari cervical és per evitar el part prematur. Ja estava inventat però ningú s’havia preocupat de demostrar que funcionava. I nosaltres ho hem fet. És la nostra primera gran publicació internacional d’impacte i el que dóna sentit a les hores que hi dediquem. Tenim un equip extraordinari que ho tira endavant.

Has fet feliç moltes famílies.
La coresponsabilitat del metge amb el pacient és veure com és, com li dónes les notícies, com li entra la informació, com t’impliques… La gent jove s’abraça molt més que abans. Una pacient em va abraçar i vaig veure que ella ho necessitava. Posteriorment m’he abraçat a moltes altres pacients. Ens hem d’implicar, intentant no endur-nos massa preocupacions a casa.

Diuen que és millor que els metges no sentiu emocions amb els pacients.
No hi estic d’acord. El dia que deixi de sentir per la meva feina i els meus pacients, plegaré.

Com treballes emocionalment les decepcions a la feina?
Tens el component d’equip amb qui et pots deixar anar i ens recolzem entre nosaltres. També a Vall d’Hebron tenim una psicòloga especialista en dol perinatal, per fer costat als pacients i famílies però també als professionals. Ens dóna eines per poder implicar-nos i després no emportar-nos-ho a casa.

Com es treballa des de l’anonimat?
No treballes per ser famós. Hi ha metges molt mediàtics i segur que això té recompensa amb ajudes econòmiques, però també hi ha la capacitat de donar un bon servei amb l’estímul de millorar cada dia més. És una sort tenir una feina com aquesta.

Què significa Gràcia per tu?
El barri on he fet les arrels i on he après les coses més importants de la vida. De jove vaig haver de decidir: o cercaviles o estudiar medicina. Vaig continuar amb la vocalia de dones de l’Associació de Veïns, al 1978. Em va marcar molt. L’avortament no era legal i nosaltres informàvem a les joves que volien avortar a Montpeller. Érem molt valentes. Després vaig contactar amb la Lliga de la Llet, on vaig descobrir el valor dels grups d’ajuda mútua, que després he aplicat a les meves pacients.

Què significa ser pregonera?
El pregó t’obliga a fer una lectura de vida. Quan el meu marit m’ho va dir, jo estava al congrés mundial de medicina fetal a Atenes. Li vaig preguntar si era una broma.

Què diràs al pregó?
Hem de reivindicar el paper de la dona a la societat. Quan les dones tenim càrrecs, els obviem. Escollim la proximitat i no expliquem tot el que fem. Les dones hem de tenir mirada de dona per progressar com a societat.

Vergonya?
M’aclapara i molt. Si acceptes una responsabilitat com aquesta, has de fer-ho bé. El mèrit es guanyar-se el públic. És tot un repte.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *