La plaça

per Silvia Manzanera

Deu fer una dotzena d’anys des de la primera vegada que vaig visitar un mercat que em va fer canviar la idea de com i per a què servien uns edifi cis destinats a la compra venda d’articles de primera necessitat; va ser a Belfast, el Sant George, i devia ser dissabte perquè llegeixo en una web de turisme que precisament aquest dia està destinat a l’alimentació. Hi havia parades per degustar producte local, espais per dinar amb els menjars que compraves allà mateix i una banda de jazz posava la banda sonora. Res d’això no és cap novetat ara. Després de Belfast hem visitat tots els mercats de cada una de les ciutats o pobles on hem anat però el de la capital irlandesa segueix sent el meu favorit, almenys en el record. No hi vaig veure el postureig que mostren sense cap rubor altres espais postreforma, que han eliminat l’autenticitat a base de disseny i de pas han augmentat els preus escandalosament. Més enllà del reclam turístic d’un mercat (del tot comprensible; qui no visitaria la Boqueria si vingués a Barcelona a conèixer la ciutat, perquè jo ho faria sense dubtar-ho un segon), els mercats són i han de ser un lloc de trobada del barri, el lloc on fem provisió d’aliments, on ens informen (o desinformem) del que passa a l’entorn i on aprenem receptes noves. La plaça, com es diu a casa meva perquè així ho deia l’àvia. I la plaça de l’Abaceria ara és provisional. Una casa que els propers anys ha d’acollir més de cinquanta paradistes els quals, per fi , podran desenvolupar la seva feina –que molts agraïm per considerar-la més que necessària- amb unes condiciones mínimament dignes: sense goteres, sense gelar-se a l’hivern ni asfixiar-se a l’estiu. Ja veurem com serà la nova Abaceria. Però almenys ja no hem de veure més l’antiga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *