Joaquim Arandes: “La venda ambulant no és prioritària per a la Urbana per voluntat de Colau”

Joaquim Arandes (Barcelona, 1955) és l’intendent de Gràcia de la Guàrdia Urbana des del 2011 i es jubilarà el febrer després de passar tota una vida al cos, 43 anys. Electricista de professió i llicenciat en geografia física, Arandes va entrar amb 20 anys i s’ha especialitzat en toponímia i policia de proximitat. Mil agents han rebut el seu aprenentatge.

Tota una vida a la Guàrdia Urbana. Com decideixes fer-te policia?
El meu tiet era al cos, des de la promoció de 1955. Vaig entrar al metro i quan vaig acabar la mili esperava que em truquessin. No va ser així. Un dia passejant vaig veure un agent de trànsit i se’m va acudir demanar informació a les oficines. Era el novembre de 1975. No hi havia molta gent. A la fitxa van posar: “parece buen chico, va bien arreglado, pero le hemos preguntado por un familiar suyo que trabaja aquí y nos ha dicho que no se hablan”. El 2 de juliol feia el meu primer servei: vigilar els entrenaments de les 24 hores de Montjuïc, nou hores sense relleu i sense asseure’m! Terrorífic…

Què et passa pel cap aquests dies?
Avui he anat al Gòtic a recordar vells temps. M’agafa nostàlgia. Crec que no és cert que plegui. La sensació és difícil… Hi he estat tants anys i m’ha agradat tant… És el millor que he fet a la vida, a nivell professional.

Quants agents has ensenyat?
Jo sóc de la promoció 42, i des de la 47 fins a la 62 he ensenyat toponímia. Potser un miler d’agents. Encara em recorden alguns els plànols muts que els posava… Ara van tots amb la PDA.

El millor que t’ha passat i el pitjor.
El millor, les Olimpíades. Era l’encarregat dels recorreguts. Va ser una sensació magnífica, també per la col·laboració ciutadana. El pitjor, quan no vaig poder sortir d’intendent major. Vaig treure bona nota, però hi va haver una estratègia estranya que em va agafar fora de joc. Em va quedar una empremta. Potser del mal tràngol vaig tenir càncer de colon. El vaig superar.

Ser policia mai està ben vist?
No hi estic d’acord. La ciutadania ens estima, però hi ha gent que no ens pot veure, i més ara amb els fets que van passar l’1 d’octubre.

Hi va haver 1 d’octubre amb el CNP i també 17-A amb Mossos i Urbana.
Tothom s’hi va abocar. Aquell dia pujava al lliurament dels premis de Festa Major. Vaig sentir sirenes quan arribava als Jardinets i em van trucar del Districte. Vam acabar amb la meva moto, carregant de paquet el regidor Badia, per arribar al gabinet de crisi a Barcelona.

Com es viu dins del cos casos com el cas Rosa Peral o el 4-F?
D’una manera desagradable, sobretot això d’aquesta agent. Van fer un crim amb premeditació, mal gust, i va en contra de la imatge del cos. Amb aquell fet desgraciat de la casa okupada, la gent va estar amb nosaltres. Tenim la millor nota de fa anys, un 6,2. Els Mossos estan a 6,4.

“He trucat mil vegades a la Guàrdia Urbana, i no vénen”. Com li fas entendre a un veí que no pots atendre totes les trucades?
Hi ha una explicació. Cal prioritzar. S’ha d’entendre. Hem obert una oficina de coses que es poden solucionar per telèfon. També hi ha una altra frase, quan hi ha un embús de trànsit: “Ah, hi ha un guàrdia urbà, ara ho entenc”.

Vas arribar a Gràcia el 2011 amb els veïns del Poble-sec demanant a l’alcalde que no te n’anessis.
Vam agafar confiança, com a Sants abans. El problema del carrer Blai. Intentàvem que ens veiessin. M’hi preocupava i no volien que marxés. A Sants també ho van demanar en una audiència. M’omple de goig.

Sempre dius que Gràcia no és un districte amb alta activitat delictiva. Quins són els problemes?
Som dels més baixos però últimament estem pujant per efecte de la zona turística: Ciutat Vella, Eixample, puja per Gran de Gràcia, Lesseps i Park Güell. Aquest és el mapa de la deliqüència. Park Güell, amb al venda ambulant, és un problema. Som 4 i ells 100.

I és evident que per a aquest govern no hi ha una prioritat en això.
No, i ho vull raonar perquè se m’entengui bé: l’alcaldessa va parlar en el seu programa electoral de despenalitzar la venda ambulant. Això va quedar escrit i en la consciència de molts, i aquí s’ha originat la passivitat en aquest tema. I que consti que no és mala alcaldessa per a mi.

Fins a l’octubre tenim les places com a punt calent: sabem qui ven les llaunes a la plaça del Sol. És cert? Per què no s’actua?
Almenys en les places hem aconseguit augmentar els agents. Els informes són positius. Tenim detectats llocs de llauners, i quan surten els descomissem. No podem entrar dins, només a inspeccionar. Pots precintar un establiment però no una propietat. Ara, en tot cas, no ho posen en locals sinó en vehicles.

Un consell per al teu relleu.
El més important és estar amb la tropa, ajudar-los; si tu els ajudes, ells estaran amb tu a mort.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *