Sabina Witt: “Sense música no hi ha vida, ni social ni cultural”

Sabina Witt és una artista diferent. Musica textos poètics per convertir-los en jazz d’autor. Ha gravat quatre àlbums propis i pròximament publicarà el cinquè, Les Crisàlides, que interpretarà a l’Hora del Jazz.

Què ens pots explicar de Les Crisàlides?
És un projecte que vaig començar a escriure fa més de dos anys. Per escriure la música m’he basat en dones poetesses de la història. Ha estat un procés molt orgànic, ja fa molts anys que musico poesia i tenia alguns temes ja preparats. La idea és donar veu a aquestes dones silenciades des d’una altra disciplina: no és un recital de poesia, sinó que és música.

A Les Crisàlides, busques donar veu a poetesses de la història. Quines dones has escollit?
Ha estat el més complicat, perquè hi ha tant de material que semblava infinit. Les dones que he escollit les he ordenat cronològicament. Començo amb Safo de Lesbos, una poetessa de l’Antiga Grècia i he arribat fins a l’actualitat, passant per Sei Shōnagon, Hildegard von Bingen, Emily Dickinson, Alfonsina Storni, Montserrat Abelló… La darrera cançó del disc està dedicada a la meva filla, que estava a punt de néixer quan la vaig compondre.

Un dels missatges que vol posar en evidència el Festival és la precarietat laboral dels músics.
Des de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) estem lluitant perquè es regularitzi la situació des de la part institucional. No pot ser que vagis a tocar a un festival i allà t’obliguin a donar-te d’alta com a autònoma, pagar-te la seguretat social… I tot va a càrrec del músic. Sense música no hi ha vida, ni social ni cultural. És un element fonamental en la societat, i s’ha de protegir.

Com definiries el teu estil musical?
Haver de definir-se a un mateix és una putada (Riu). El pitjor és que ningú ha estat capaç de definir el que faig. El meu estil és una barreja de moltes influències. La meva formació acadèmica és el jazz, però he escoltat molta música clàssica, klezmer, tango… Suposo que podria denominar el meu estil com a Jazz d’autor.

De quina manera la poesia influeix en el teu art?
Llegir poesia és una cosa molt natural per mi: el meu pare és poeta i des de petita he estat envoltada de literatura. A més, em considero molt creativa musicalment, però a l’hora de crear lletres sóc un desastre. Com que hi ha tants textos meravellosos a la literatura vaig voler convertir-los en música.•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *