‘Verde que te quiero verde’

per Albert Benet

Fa temps em van dir que algú de l’Ajuntament de Barcelona veu el camp de l’Europa com “un bolet al mig de la ciutat”. Aquest “bolet” o nyap anomenat Nou Sardenya ha envellit prematurament i malgrat les actuacions fetes els darrers anys, sembla evident que l’equipament necessita una remodelació integral. A banda dels problemes estructurals (vegeu L’independent de la setmana passada), la gespa artificial està esgotant el seu termini de vida útil. Enguany s’han hagut d’apedaçar algunes zones del terreny de joc per tal de pal·liar el desgastat d’una catifa que té vuit anys i una sobreocupació constant.

En Pasqual Maragall va estrenar la primera gespa artificial de Barcelona, el 5 de maig del 1995 tot ballant una sardana al Nou Sardenya uns dies abans dels comicis locals. La segona i la tercera generació de gespa artificial que va tenir l’Europa es van muntar a l’inici de les temporades 2002-03 i 2010-11, sabent que al maig hi hauria eleccions. Ergo, si l’alcaldessa Colau vol que els europeistes la votin el 2019 ja sap que els ha de prometre.

Aquest cop, però, em temo que l’Ajuntament de Barcelona arribarà tard i haurem d’esperar que la benintencionada i complidora Núria Pi (ERC) tingui poder al consistori nou per a impulsar la reforma que l’equipament gracienc demana. Mai no és tard per a fer millores a casa!

Amb un any de retard va arribar la primera gespa natural de la qual va disposar el club l’any 1927. En vistes a la temporada 1926-27, la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) va obligar els clubs que participessin en el campionat d’Espanya a plantar herba en els camps de terra dura que s’empraven fins aleshores. A la nostra ciutat, l’estadi de Les Corts va ser el primer camp que va inaugurar el “field” verd amb un partit amistós jugat el dia de la Mercè del 1926 (FC Barcelona, 4-Wiener AC, 2). Uns dies després, el 10 d’octubre, Sarrià va estrenar la seva herba en el primer partit del campionat català (RCD Espanyol, 2-FC Barcelona 3).

Els tercers vam ser nosaltres. El diumenge 25 de setembre del 1927 el camp del Guinardó es va omplir de gom a gom per a assistir a l’estrena de l’herba i de la temporada futbolística al camp europeista. “Pot estar-ne ben satisfet l’Europa, car en el dia de la inauguració ha pogut mostrar un veritable camp d’herba, en millors condicions, potser, que els que s’han inaugurat fins ara”, va descriure la revista L’Esport català. La festa fou completa ja que les graciencs van derrotar el Barça (2-1) i en Cros va ser l’autor del primer gol “verd”. Aquella temporada, escapulats i blaugranes van acabar igualats a punts en el campionat de Catalunya i el títol es va haver de decidir a favor dels culers en un partit de desempat jugar a Les Corts (1-0).

Dissortadament, l’herba del Guinardó va tenir una vida ben curta ja que la temporada 1931-32 va ser substituïda altra volta per la terra dura, quan l’Europa ja havia deixat de ser el llogater del camp. Encara que sembli impossible de creure, van haver de transcórrer tres dècades perquè el club tornés a disposar d’un terreny de gespa natural. La segona herba es va inaugurar al vell Sardenya el 14 d’agost del 1960 també amb un amistós contra el Barcelona.

Dubto que el Barcelona torni a jugar mai més al camp de l’Europa amb motiu d’una inauguració de la gespa. Abans ho farà als Estats Units o a la Xina. Però tant me fa. Em conformaré si l’ajuntament ens torna a canviar la gespa abans no desaparegui del tot i només en quedi el cautxú negre. Verde que te quiero verde, diria el poeta…

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *