La vida a casa

per Joan Vall

Darrerament m’he trobat pel carrer a més d’un conegut que m’ha comentat les seves vacances. Sort els que tenen feina i veuen la diferència. En més d’un cas ha resultat que no ha fet falta anar gaire lluny per gaudir i, la paraula màgica, “desconnectar”. Apropar-se a la muntanya a la província de Lleida, al Delta de l’Ebre o a un poble de Saragossa pot ser tan gratificant i distret com Londres, El Cairo o Nova York. Molts tenen, jo no, la idea que si per fugir de la quotidianitat te’n vas a dues passes d’on vius o senzillament et quedes a casa la proposta és un fracàs. Aquí tenim una temperatura privilegiada. Generalment no acostuma a fer molta calor ni molt fred, i per això és ben normal passar molt de temps al carrer, fora de casa, fent activitats. A països on les temperatures baixen molt es força comú passar molt temps on vius, tenir distraccions i coses per fer en el lloc on normalment molta gent només s’està per menjar o dormir. Fer àlbums de segells, monedes, fotografies familiars, cromos, retalls de premsa, o llegir, pintar, escriure, ordenar, desordenar, tocar l’armònica o escoltar música són moltes de les coses que pots fer a casa aprofitant el temps lliure diari o simplement esperant l’època de vacances per fer-ho.

Moltes coses aparentment han passat de moda i és molt freqüent que es comenti que és cosa dels avis, de quan anaven al Mercat de Sant Antoni els diumenges i que l’era digital ha deixat de banda col·leccionar o guardar coses. Doncs jo em resisteixo a oblidar els béns culturals que m’aporten els objectes físics.•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *