L’essència de la fotografia

per Ramon Casalé

A l’espai Mecànic (Ventallat, 30) s’exhibeix l’obra fotogràfica de l’alemany Laurenz Berges (Cloppenburg, Baja Sajonia. 1966), a través d’una dotzena de fotografies. És la primera vegada que el seu treball es veu a Barcelona, tot i que ha exposat al MOMA de Nova York, al Museu d’Art Modern de París o al Huis Marseille d’Amsterdam. Aquesta exposició forma part del circuit del festival REVELA’T OFF 2018.

Berges es va formar a la Universitat d’Essen on va estudiar Disseny de la Comunicació, així com també a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf amb Bernd Becher. Als 22 anys va ser assistent de la fotògrafa Evelyn Hofer. De fet, com a seguidor de l’anomenada Escola de Düsseldorf, s’interessa per la fotografia documental contemporània. Per a ell allò més important és la llum, “que ha d’estar bé per a que la foto pugui convertir-se en una imatge”.

Per tant, al que veiem a Black diamond, títol de l’exposició, és una sèrie de fotografies analògiques de gran format, on el concepte d’espai és essencial, tant si ho planteja des del seu propi interior com del seu exterior. Aquesta idea minimalista és fruit de la seva particular existència, doncs al darrera de cadascuna de les seves fotografies hi ha una visió, podríem dir filosòfica de la identitat, on es percep “la crònica de l’absència a través d’un inventari de racons i de natures mortes”. Són imatges que a simple vista no tenen un significat definit, ja que no tracta de mostrar-nos un paisatge rural o urbà, que visualment es pogués catalogar com atractiu, sinó el contrari, ja que són representacions d’una realitat que podem trobar-nos a qualsevol lloc de la ciutat, com per exemple: una finestra tancada, una porta de ferro, un túnel o un carrer buit. L’artista vol ensenyar-nos la idea del buit, de l’enyorança, de la nostàlgia i l’absència. On és l’ésser humà?. No es veu, però la seva presència es percep d’alguna manera, ja que és ell el que ha construït aquests elements.

Pel que fa a l’espai, comentar que per poder presenciar qualsevol exposició s’ha de pagar una entrada de 3 euros, menys per a socis i escoles amigues que és gratis. Els clients de la cafeteria també tenen descompte. És la primera vegada que em trobo que en una galeria d’art s’ha de pagar per visitar-la, encara que sigui amb un preu simbòlic. Considero que això no ens porta a cap lloc, ja que si la gent ja té dubtes i recances per a entrar a veure una exposició, amb aquesta condició encara serà pitjor.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *