Records d’estiu ara que ve la tardor

per Carina Bellver

Festes de Gràcia. Dissabte 18 d’agost. Providència. Nit. Albert Malla, un clàssic, està en forma. Tsunami de gent. La calor ens regalima. El grup es dispersa sense voler. Caminar és impossible. Aconseguir una birra a la barra, una utopia. Una trepitjada. Dos. Tres. A qui se li acut anar amb sandàlies? Sona ‘Sobreviviré’ de la Mònica Naranjo. Metàfora del moment. Però no les tinc totes. Aconseguim, per fi, cervesa. No arriba a la gola. Acaba sobre l’esquena d’un guiri per l’empenta d’un altre de la seva espècie: Sorry! What’s your name? Ni dos minuts ha durat la birra al got. Cabreig. Aconsegueixo tornar a arribar a la barra. Se’m cola un berguedà. Com a multa, em paga una birra. Intento retornar amb la colla. Però la marabunta té segrestats els meus amics. Un parell decideix donar la nit de baixa. Impossible moure’s. Per què tothom parla anglès al meu voltant? No estic per a relacions internacionals.

A Guirilàndia, acabo ruixada de ron amb cola. Però aquest cop el culpable no és un guiri. Tampoc un gracienc. Aconsegueixo recuperar la colla. Decidim fugir de Providència. ‘Mai més tornem’, em jura un de Sants. L’èxode és difícil. La pudor noqueja qualsevol pituitària. Finto un vomitat però m’esquitxa un dels pixats que s’escola buscant les clavegueres. Putes sandàlies!… Deu ser que m’he fet gran perquè la festa no ha mort d’èxit encara, oi?•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *