Un loft bé val una explicació

per Iolanda Ribas, historiadora

El segle XX es realitzaren a Barcelona dues reformes urbanístiques que varen transformar radicalment la ciutat. Una d’elles fou l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i l’altra, les Olimpíades del 1992. Avui en dia, i des de fa una colla d’anys, Barcelona pateix una nova transformació tant urbanística com social, però aquesta vegada ho estant fent d’una manera molt més subtil. De mica en mica ens fan fora dels nostres barris, i com un goteig van tancant botigues, establiments històrics, i els nostres veïns i veïnes han de marxat per incapacitat de pagar un lloguer, totalment fora d’abast per un salari obrer.

Aquí en tenim un exemple.

Així és com presenten un loft situat al carrer Perill número 19 del meu barri de Gràcia:

“Bienvenidos a PERILL 19, un edificio de pisos exclusivos situado en el encantador barrio de Gràcia en el centro de Barcelona. PERILL 19 ofrece una oportunidad única de adquirir una propiedad excepcional en uno de los lugares más deseados de Barcelona. Cada vivienda es una creación única, inspirada por un diseño español moderno y tradicional. NuvoBarcelona colabora con bancos locales con el fin de ofrecer a sus inversores extranjeros unas condiciones de financiación interesantes. En 3 palabras: Confort, Simplicidad & Elegancia. Desde su diseño inspirador… La calidad del edificio … Hasta sus interiores de buen gusto… No se ha pasado por alto ningún detalle durante la reforma de PERILL 19. PERILL 19 ha sido concebido para reflejar el estilo de vida de los barceloneses. Cada vivienda se ha reformado por completo partiendo de cero.”

Abans que res, agraeixo la benvinguda que ens fan als graciencs al carrer Perill. Qui m’ho anava a dir! Un carrer emblemàtic? No. Un carrer de Gràcia com tants. Un carrer que jo recordo ple de tallers, de veïns, de berenars al carrer, on tothom es coneixia, en definitiva un carrer ple de vida. Ara, només s’hi reconeix el restaurant Bilbao.

Jo diria que sí “han pasado por alto un detalle”. El que avui en dia és un loft de luxe, només a l’abast de pocs, s’hi ubicava un Taller de daurats.

El Taller fou obert el 1927 per Josep Ribas Fabregas, i ha estat actiu durant quatre generacions de dauradors. La reforma potser sí, però l’espai, no pateix de zero.

Em sembla molt agosarat dir que un loft de luxe com aquest pugui arribar a reflectir l’estil de vida dels barcelonins, i molt menys l’estil de vida dels graciencs. Ens estan destrossant, transformant el barri davant dels nostres ulls, i no som capaços de reaccionar. Hi venen a viure persones que pertanyen a una classe social, que senyors, no és, ni volem que sigui la nostra. Tan costa d’entendre que volem viure com sempre ho hem fet? Que no volem ser un barri “emblemático”ni “elegante” ni tan sols un barri “encantador”. Èrem un barri de treballadors, de gremis, de tallers, de veïns, i estan convertint Gràcia en un reclam turístic, venent-lo com un barri bohemi, només atractiu per aquells que han crescut entre cotons. A la mateixa web es refereixen al barri com: “Los famosos jardines de Gaudí son unas de las principales atracciones turísticas de Barcelona. El barrio acoge asimismo un festival muy animado: la Festa Major de Gràcia.” Com a gracienca, em quedo sense paraules. Només dir, que no entenc com hem arribat aquesta situació.

Quin propietari ha permès que un taller gremial, ja desaparegut a Barcelona, quedi en mans d’un capitalisme sense escrúpols? Aquesta propietat gracienca també té part de responsabilitat en la transformació del barri. Així ens estimem a la nostra gent? el nostre barri? el nostre entorn? La nostra tradició? La nostra cultura?, que som capaços de canviar-la per un feix de bitllets? Nosaltres mateixos també hauríem de reflexionar vers a qui anem cedint el pas amb tanta facilitat.

El taller comptava amb treballadors, els quals passaven per totes les etapes dels oficis gremials. Els mètodes i tècniques utilitzades al taller de restauradors i dauradors Ribas ha anat passant de generació en generació. L’aprenent anava adquirint els coneixements y es familiaritzava amb les tècniques i procediments que els operaris li ensenyaven, conscient que només el pas del temps i la pràctica, el convertirien en mestre artesà.

El daurador ha de dominar una gran varietat de tècniques per a donar resposta a tots els acabats artístics que es requereixin. Entre elles s’inclou el daurat amb panys d’or, l’empestat utilitzant motlles, motius pictòrics, enguixar, el brunyit de l’or, esgrafiats i cisellats. Al carrer Perill 19, ja no podrem gaudir més d’aquest taller, no hi podrem passar i observar com els artesans s’hi deixaven les mans per crear obres d’art. No podrem parar-nos i petar la xerrada, ni escoltar les històries viscudes pels nostres avis.

Sembla mentida, però el taller va sobreviure a la Guerra Civil, els anys de postguerra, els anys més foscos de la clandestinitat, i a les crisis econòmiques més bèsties. I ara, simplement, ha desaparegut, com si mai hi hagués existit. Avui en dia, la quarta generació dels dauradors del carrer Perill, en Xavier Ribas Velázquez, continua apostant per Gràcia, amb el taller-botiga El gat vell al carrer Francisco Giner. Però, fins quan?

1 thought on “Un loft bé val una explicació

  1. A la atención de Iolanda Ribas:

    Buenos días. Me llamo Andrés París, soy poeta e investigador científico en el Centro Nacional de Biotecnología y me gustaría ponerme en contacto con usted porque he leído hace poco un artículo que ha escrito sobre la actriz Lola París en https://www.enciclopedia.cat/EC-CINEMA-817.xml
    Yo soy el bisnieto de la actriz y me gustaría saber, si fuera posible, qué fuentes ha consultado para la realización del artículo.

    Muchas gracias. Un saludo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *