Gent valenta, gent imprescindible

per Ricard Valentí

Hi hem tornat. Un any més i ja van cinc. Viatjar a Polònia a finals de juliol, concretament a Cracòvia i visitar el camp de concentració d’Auschwitz, on va tenir lloc per part de l’Alemanya nazi l’extermini de totes les persones gitanes que hi havien allà preses el 2 d’agost de 1944, es fa necessari. Tenim l’obligació de no oblidar el nostre passat, la nostra història, els hi devem a les generacions futures. Els col·lectius gitanos de Gràcia ens hem tornat a sumar a la iniciativa de la Xarxa Internacional de Joves Gitanos ternYpe i ens hem trobat de nou a la ciutat polonesa aquest estiu, juntament amb altres associacions i entitats gitanes d’Europa, sobretot de països de l’Europa de l’Est, on hem compartit uns dies de coneixement i intercanvi amb antropòlegs, historiadors, professors d’universitat interessats per la història i cultura gitanes. Allotjats en un hotel de Cracòvia, tots els participants assistim a diferents seminaris segons els nostres interessos: periodisme, antigitanisme, educació… També hi ha workshops amb supervivents, on ens expliquen de viva veu les seves experiències.

L’1 d’agost anem fins al museu d’Auschwitz, on ens fan la visita guiada pel camp d’extermini, i es fan una sèrie d’actes. El dia 2, però, és el el més significatiu per a nosaltres, perquè recordem la nit en què van assassinar tots els gitanos que hi havien al camp de concentració ara fa 74 anys. En aquest acte hi som tots: els participants a l’event, els polítics, diplomàtics, persones d’arreu que no volen oblidar els horrors de la Història; al barracó número 13 de Birkenau fem una ofrena floral.

Amb l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia hem participat d’aquesta experiència des de fa cinc anys, tot i que l’esdeveniment es va crear uns anys abans. Sens dubte, per a mi hi ha tres moments claus: Auschwitz, Birkenau i supervivents. I un dels més destacats, clarament, la trobada amb els supervivents, amb la gent valenta que t’explica com van viure tot l’horror de la guerra, la persecució, la tortura, la mort. De supervivents n’hi ha molt poquets. En aquella època eren nens, o sigui que ja estan grans. La trobada, l’homenatge amb ells, les converses, recollir el seu testimoni, tot això resulta molt emotiu per a ells i per a nosaltres. La resta, els seminaris, la visita a la ciutat, la convivència amb altres persones i les trobades amb els col•lectius formen part del viatge i de l’experiència però res és comparable amb la possibilitat de conèixer i parlar amb els supervivents. Ells són els protagonistes. Enguany m’he trobat amb la Rita Prigmore, gitana supervivent; quan era només una nena la germana bessona va morir però ella es va salvar. O la Cristina, gitana polonesa, única supervivent de la seva família, juntament amb la seva àvia; la gestapo va entrar a casa seva i els va matar a tots. O Raimon, francès de 93 anys que va passar per quatre camps de concentració. Va sobreviure per la seva valentia.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *