A la plaça del Raspall

per Pere Martí

Ja ha arribat a Barcelona el ciutadà francoespanyol que vol ser alcalde de la ciutat. Arriba de París, la ciutat de la llum, d’on ha fugit perquè allà no el volen. S’ha quedat a les fosques. Es diu Manuel Valls, fill d’un pintor d’Horta, però s’ha instal·lat en un pis a l’Eixample, al carrer París, potser per que l’enyorança se li faci més suportable.

El seu aterratge ha estat suau, per no aixecar sospites, però al segle XXI consultant Google ho saps tot. Quan era ministre de l’Interior, va expulsar una nena de quinze anys de França per ser gitana i va convidar tota la comunitat gitana francesa ‘a tornar als seus països’. Els que li porten la campanya electoral estan intentant esborrar aquest passat, però a internet hi és tot. El passat ja no es pot esborrar, per ningú.

Tard o d’hora voldrà fer campanya a la Vila de Gràcia, quan descobreixi on és. Però no crec que tingui la barra d’anar a la Plaça del Raspall, una de les més boniques de la vila, o la del Poble Romaní, just al costat. És un cínic i potser es pensa que no tenim memòria. Però a Gràcia no oblidem, i els gitanos crec que tampoc.

En aquesta Vila sempre s’ha lluitat contra el feixisme, contra l’autoritarisme i contra la intolerància. Gràcia és una illa de llibertat, de tolerància, de convivència, que no volem que ningú ens la faci malbé. Per tant, es pot estalviar l’esforç i millor que vagi al Círculo Eqüestre, on el rebran amb els braços oberts, les butxaques plenes i els estómacs agraïts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *