L’Any Fabra arriba a la celebració veïnal recordant els 50 anys del bateig de l’avinguda a Gràcia

L ‘Any Fabra, després de la primera fase arrencada amb un cert retard a Gràcia amb la descoberta a finals de juny de la placa a Mare de Déu de la Salut 32 -on va viure-, entra aquesta setmana que ve en el nucli dur de les celebracions institucionals i sobretot veïnals: dimarts que ve s’inaugurarà a la biblioteca Jaume Fuster l’exposició itinerant Pompeu Fabra. Una llengua completa fins al dia 21 i just tres dies abans, el dia 18, l’Associació de Veïns Park Güell-La Salut-Sanllehy haurà commemorat els 50 anys del bateig de l’avinguda a Gràcia, al barri de la Salut.

Precisament aquest acte veïnal, que es farà al col·legi Kostka a les 19 hores amb una xerrada del veí de l’avinguda i escriptor Joan Josep Isern, un concert de la coral Unda Maris i una mostra fotogràfica sobre Fabra i la seva avinguda, servirà per aportar llum a alguns dubtes cronològics que han sorgit enguany amb la investigació de la petjada de Fabra a Gràcia.

L’associació de veïns dóna per bona la data de bateig de l’avinguda de 1968, en el cinquantè aniversari del naixement, que apareix en el llibre Carrers de Barcelona de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, encara que el 1969 les guies oficials batejaven l’espai -majoritàrament sense urbanitzar- com a Ronda de Dalt. La Guia Urbana de la desapareguda Editorial Pamias de 1974 ja atorga el nom actual al carrer, quan ja s’hi havien aixecat els primers edificis.

L’Any Fabra encara es completarà aquest octubre, el dia 4, amb una ruta específica i nova per a l’ocasió que recorrerà els principals llocs fabrians de Gràcia: des del monument a Jardinets i les residències del carrer Gran de Gràcia i dels Jardinets on va viure fins a la casa on hi ha la placa i fins i tot al club de tennis La Salut. Justament la Revista de Catalunya, en el número especial d’aquest setmebre dedicat a Pompeu Fabra, revela aquest detall esportiu desconegut: l’any 1912, acabat de tornar de Bilbao, Fabra es va fer soci de la secció de tennis del Futbol Club Barcelona i que, en no tenir el club pistes pròpies, va optar per venir a jugar al Tennis La Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *