Crònica d’un dia inoblidable

per Albert Vilardaga

Són les cinc del matí, la gent ha passat el temps xerrant, jugant a cartes o participant en el partit de futbol. De mica en mica tothom es va agrupant a la porta de l’escola, quina gentada que hi ha pel carrer sent l’hora que és. Un del grup connecta la ràdio per saber com van les coses, un altre se’n va a visitar l’escola més propera per saber si també hi ha la mateixa gentada, i un parell se’n van a buscar cafès per a tothom per aguantar un dia que es preveu llarg.

Nervis, molts nervis, fins que veiem que passada una bona estona entren per la porta de darrere quatre persones amb una caixa ben grossa a les mans. “Són les urnes i les butlletes”, ens diuen. No tinc ni idea com s’ho han fet, però començo a pensar que finalment votarem, si arribo a saber les hores que vaig trigar a poder votar no m’hauria il·lusionat tan d’hora. Els següents en aparèixer van ser una parella de Mossos d’Esquadra, es van endur una xiulada, però la veritat és que van estar dos minuts i van marxar.

Es va fer l’hora, el col·legi va obrir, la cua era eterna i no avançava. “Ha caigut el sistema informàtic”, deien des de dins. Càrregues policials a diferents escoles. Tristesa. Tampoc imaginava que es faria l’hora de dinar i no hauria avançat ni dues passes. Decepció. Poc després va arribar la notícia que es podia votar a qualsevol col·legi, va tornar-me la il·lusió, perquè havia de marxar, a la tarda havia de dirigir un partit a Sant Feliu de Llobregat, i estava molt trist de no poder participar en aquella jornada històrica. Ràpid cap a Sant Feliu, i a mig camí la federació informa que els partits queden suspesos. Doncs res, com que ja érem de camí, vam parar a Sant Just i amb cinc minuts havíem votat.

Tornem al barri, a fer temps fins al recompte, música, nervis i ovació a la gent gran que arribava a última hora a votar. Hora del recompte i finalment van sortir el Pol i la resta de companys que van estar fent de mesa tot el dia per anunciar els resultats. Crits, il·lusió, abraçades, vam ser testimonis d’un dia històric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *