Pompeu Fabra, l’intel·lectual que jugava a ‘tenis’

El punt de trobada és la plaça Sanllehy, tot just on arrenca el carrer on va néixer Pompeu Fabra el 20 de febrer de 1868. I el dia és dimarts 3 d’octubre. La primera coincidència és més un exemple de la ironia de la història: Domènec Joan Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona el 1906 es va oposar a la creació d’un institut de cultura i llengua. I la plaça amb el seu nom està condemnada a conviure amb un lloc associat a qui està considerat la figura més rellevant de la cultura catalana. I segona coincidència, el 3 d’octubre de 1967 va tenir lloc la primera reunió de la comissió organitzadora del primer Any Fabra, on van coincidir Jordi Pujol, Frederic Rahola o Marta Mata. La Mònica i el David, professors de la Rovira i Virgili i la UAB, saben que tenen un públic expert i entregat, i per això eviten les dades més populars del mestre, i s’explaien amb les anècdotes més desconegudes de Pompeu Fabra, sobretot de l’infant Peyu. La relació del mestre amb la Vila és curta, comprèn els seus primers anys de vida, però la reivindicació com a gracienc il·lustre i l’oportunitat per a la Vila de sumar-se a l’Any Fabra ha obligat al Districte a no quedar-se fora de programa. “Hi ha un fet claríssim, Pompeu Fabra va néixer a Gràcia. I ja està”, explica Joan Josep Isern, comodí i recurs habitual dels guies en aquesta ruta organitzada pel CNL, que no deixen escapar cap oportunitat perquè l’escriptor aporti els seus coneixements sobre Fabra. Que no són pocs.

El Club de Tennis la Salut també és parada obligatòria. “Era un esportista, un intel·lectual que jugaba a tenis”, explica en David. Durant la seva estada a Bilbao, Fabra es va aficionar a la pilota basca, esport que després va canviar pel tennis quan va tornar a Catalunya. L’anècdota d’aquesta parada: Fabra va incloure la paraula en el diccionari de l’any 32 amb una sola n, perquè, etimològicament considerava que provenia de “tenir”.

I de la Salut a Lesseps, davant del monòlit que l’homenatja, ara ja en la ubicació definitiva. I allà recorden la cèlebre frase “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”, dita per un Pompeu Fabra gran i des de l’exili.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *