Cano: “Vull ser el que més cops hagi vestit l’escapulada”

Àlex Cano, el ‘Capi’ Cano va celebrar diumenge el partit número 300 defensant la samarreta de l’Europa. Cano ja s’ha convertit en una llegenda del club i només el superen tres jugadors en nombre de partits jugats amb l’escapulada: Pep Rovira (309), Carles Capella (363) i Ventura Gómez (383).

Que significa arribar als 300 partits amb la samarreta de l’Europa?
És un honor, una satisfacció molt gran poder defensar aquesta samarreta durant 300 partits. És una xifra que es diu de pressa, però són 10 anys. Em sento molt orgullós, no me’n penedeixo de res, i per mi és un honor poder defensar la samarreta de l’Europa durant tants partits.

T’agradaria convertir-te en el jugador que més cops ha defensat la samarreta escapulada?
Sí, la veritat és que sí. Des de fa uns anys és un dels meus objectius, i convertir-me en el jugador amb més partits jugats al club doncs és una oportunitat per ser recordat i tant de bo ho aconsegueixi. A l’Europa em sento com a casa meva, és un club a què estimo i em sento identificat i que forma part de la meva vida.

Quan vas entrar al vestuari l’estiu del 2009 t’ho podies imaginar?
Era inimaginable, recordo el debut amb victòria contra l’Amposta per 2 a 1, però era impossible imaginar llavors que estaria tant temps aquí.

En els 300 partits has tingut 4 entrenadors (Dólera, Poch, Esteve i Vilajoana), amb què et quedes?
Amb el que he estat més temps és amb el Pedro Dólera, és el que em va portar aquí, i puc dir que he crescut amb ell com a futbolista, només puc estar-li agraït de tot el que em va ensenyar i de la confiança. L’Albert Poch va insistir molt en el fet que juguéssim en curt, amb el joc de combinació, em va fer millor jugador. El Joan Esteva va ser una barreja dels dos, va ser una persona amb molta ambició, molt humil, i l’any i mig que va estar aquí va aconseguir molts bons resultats. Amb el David Vilajoana acabem de començar, però està proposant un estil de joc molt ofensiu, amb molta velocitat, amb un equip jove. M’agradaria agrair als quatre la confiança que han tingut sempre amb mi, quan sents que algú confia amb tu de veritat, el teu rendiment és millor i vas amb ell a totes.

El teu antecessor a la capitania va ser una altra llegenda del club, l’Àlex Delmàs.
L’Àlex és un gran amic, és una referència total, un ídol per mi tant dins com fora el camp. Som molt amics, tenim una relació diària, una gran confiança. Tot el que va ensenyar i em va inculcar ho he intentat transmetre jo després com a capità. És un exemple a seguir en tot.

La fascitis plantar està oblidada?
Sí, va ser una lesió molt dolorosa i molt llarga, va començar al gener, no vaig parar perquè l’equip estava competint, però la lesió va empitjorar. L’estiu m’ha anat bé per descansar, i ara ja està tot bé i no tinc cap molèstia.

Sóu quatre centrals, dos més experimentats i dos més joves. Quina relació hi ha amb els joves?
L’Oumar i l’Adri són dos centrals amb molta projecció, que segur que juguen molts anys a Tercera Divisió, sempre escolten els consells que els hi donem i intenten aprendre. Tenir companys així és d’agrair, per la seva atenció en tot el que els hi diem. Sempre donen la cara i ens estan demostrant que es pot confiar en ells.

Content amb les sensacions de l’equip fins ara?
Venim en molt bona línia, crec que la imatge contra el Llagostera és molt bona, i més tenint en compte que és un equip que quasi segur jugarà el playoff. L’equip ha d’estar orgullós de la feina feta, ho vam fer tot per intentar guanyar, però al temps afegit, el xut de falta va anar a l’escaire i no vam poder fer-hi res, coses del futbol.

Quin partit ens espera contra el Granollers aquest diumenge?
El Granollers ja ens va sorprendre en pretemporada, ens van marcar 3 gols amb una gran proposta de joc. Pel que he vist i sé, és un equip a tenir molt en compte i que situo al final entre els 8 primers. Haurem de vigilar de ben a prop el Sergi Pastells, ex de l’Europa, que ja porta 3 gols.

 

En Cannobius, sempre al meu equip!

per Àlex Delmàs, excapità històric del C.E. Europa

Encara recordo el moment que va entrar per la porta del vestidor. Com a capità, jo tenia el costum de donar la benvinguda a tothom i facilitar-los l’adaptació. I com acostuma a passar, la primera impressió no va ser la bona. L’Alex Cano va arribar tal i com és. Desacomplexat, alegre i amb l’atreviment d’un jove. Haig de reconèixer que vaig pensar: “Aquest nano està molt verd!”… en un pensament que ell mateix va encarregar-se de canviar-me ben aviat. Això sí, des del primer moment em va demostrar un respecte enorme; un respecte que ha mantingut per sempre i és mutu.

Poc a poc, vaig anar coneixent al veritable Alex Cano i em va enganxar. Vaig descobrir el que realment és: un jugadoràs i una persona amb un gran cor. Vam compartir hores i hores de vestidor, un munt de viatges, discussions al camp, abraçades carregades de sentiment, rialles a les xerrades tècniques, mirades de complicitat, victòries importants, moments no agradables…. En definitiva, hem compartit un fragment de vida. De fet, sempre he pensat que la complicitat que teníem als córners i a les faltes laterals era una extensió de tota la resta.

No li he dit mai però encara recordo les seves llàgrimes a la meva roda de premsa de comiat. Plorava com una criatura perquè l’Alex té la bondat i l’estima d’un nen. Ell és senzillament així….com es mostra a tothom, com és al camp. Una d’aquelles persones per les que ho donaries tot.

Que com és a la gespa? És un central completíssim. Ràpid, fort, imponent en el joc aeri que, a més, es desenvolupa molt bé si ha de tirar amb pilota cap endavant. I amb molt gol! Però no m’estranya perquè amb el peu tant gran que té arriba a tot!

Però per mi, la millor qualitat d’en Cano és la confiança! La confiança en ell, en l’equip, en els companys…. Estic segur que això va tenir molt a veure amb que connectéssim tant. És una de les persones amb més confiança i més sensacions positives que he conegut mai. Això, que pot semblar una tonteria, no ho és en absolut. Jo sempre li he donat una importància capital perquè crec és una qualitat bàsica l’esport de nivell. És d’aquelles característiques que un sempre ha de tenir perquè es contagia i multiplica.

Ara ha arribat als 300. Personalment estic molt content que fos precisament ell qui agafés el testimoni de la capitania i ara estic tan content com ell de que hagi assolit aquesta meritòria xifra. Jo he vestit l’escapulada en 235 ocasions i sé el que costa arribar a uns registres com aquests. Té un mèrit extraordinari! En Cannobius és un central com no n’hi ha en el Futbol Català, un gran europeista, un gran capità, un gran company….un dels meus, un dels nostres, sens dubte sempre al meu equip!!!!
Sempre Endavant! Moltes Felicitats amic!

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *