Jordi Fàbregas: “El CAT ha estat una banda d’agitació folk i això s’ha estès arreu”

El CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) celebrarà el proper 18 d’octubre un quart de segle com a centre de referència i divulgació de la música tradicional. I ho farà envoltat d’amics i col·laboradors que han contribuït a enfortir un projecte que, segons el seu portaveu, Jordi Fàbregas, té molts noms darrere.

Sovint no recordem que el CAT havia estat un centre cívic, l’Artesà. Com va ser aquell acord amb l’Ajuntament?
Des del primer Tradicionàrius, l’any 1988, vam comptar amb l’Ajuntament i el centre cívic l’Artesà. En aquell moment som un conglomerat de gent (entre gracs i forasters, Esteve León, Jordi Roure, Eduard Casals, Jaume Arnella, Toni Oró, Ferran Martínez, Lola Capdevila, Quim Soler, Isidre Tito Pelàez…). Desembarquem a Gràcia, on hi havia altres grups, i estàvem implicats a la Vila. En un moment ens va semblar que ens convenia presentar els nostres treballs amb regularitat i guanyar repercussió a. Vam venir a parlar amb el director del centre, en Pep Fornés aleshores. Ens vam quedar sorpresos perquè ens va dir que sí a tot.

Quina va ser la llavor del ‘Tradi’?
El Saraus de Primavera que es feien als jardins de l’antic Hospital de Barcelona als 80, organitzats per l’Orquestrina Galana, Tercet Treset i La Murga, però era només un cap de setmana. Aquella idea va originar la proposta de fer un festival més llarg. Ens inventem la paraula Tradicionàrius i amb la idea d’aconseguir un centre estable creem l’Associació Cultural TRAM per poder fer-nos càrrec de la gestió. I l’any 93 es va materialitzar amb aquest acord de conveni amb el Districte. Hem de recordar la bona predisposició del regidor d’aquell moment, el Xavier Valls.

Creus que el context del moment va propiciar la creació del CAT?
A finals dels 80 i fins el 92 hi havia a la ciutat un debat obert sobre el servei que feien els centres cívics i si en convenia l’especialització. A Sant Andreu va sortir la possibilitat de fer una proposta de gestió del centre cívic des de TRAM. Això volia dir traslladar-nos a Sant Andreu. Però es van decantar pel teatre. Els responsables polítics del moment ens van venir a dir que no els interessava que marxéssim. I vam adaptar el projecte a l’estructura de l’Artesà. Es va acceptar l’acord i ens vam trobar aquí i visca, ja hi som. I al setembre es va inaugurar. Llavors el nostre mirall de funcionament era el Conservatori Occità de Tolouse. L’objectiu era mantenir una presència continuada a Gràcia i oberta a Barcelona i al país.

Ara seria més difícil?
Pensem que la nostra feina segueix sent la mateixa, ser punt de trobada i difusió d’aquest tipus de música. Els mitjans per aquesta difusió són prioritaris en l’espai cultural del país per impulsar un segment que mou creadors i públic, però que en el dia a dia costa que tingui projecció. Ara estem vivint unes èpoques complicades però les institucions saben quina feina estem fent, i el punt de partida és fàcil.

La història del CAT és de lideratge, però també d’aliances: Sa Pobla, Arsèguel, la celebració dels 15 anys de l’Independent…
En 25 anys les circumstàncies han variat i també s’han eixamplat. Aquest sector parteix d’una posició molt estricte musicalment, la música d’arrel oberta i eclèctica, però a cada moment pot haver-hi un feedback diferent i no ens hem tancat mai a cap col·laboració. Sempre hem tingut ganes d’expansió pel país i a més, donada la nostra ubicació, hem col·laborat amb moltes entitats de la Vila. La idea sempre ha estat encomanar les ganes de programar i de moure el sector arreu. Ens deien que érem una banda d’agitació folk. Ara realment per sort hi ha molts punts al territori que fan programació de música folk, i això també ens obliga a singularitzar les propostes d’aquí. Entre tots normalitzem aquest espai cultural.

En quin moment es troba l’extensió social de la música tradicional.
En la lluita per sortir als mitjans sembla que haguem perdut un llençol a cada bugada. Perdre el Rodasons, a la tv pública, va ser una pèrdua important. O la revista Folk, que ara és un portal. A la ràdio, amb l’excepció del programa de Jordi Roure a Ràdio 4 i el Festa a festa, és molt poc comparat amb la resta. Per sortir a la premsa s’han d’alinear els planetes.

En els propers anys hi ha projectes anunciats per ampliar la plaça Anna Frank. Com veieu aquest canvi de l’entorn?
Quan fem actes a la plaça resulta un espai molt atapeït. Si el projecte tira endavant i l’edifici de Travessia Sant Antoni 12 va a terra, serà una millora pels veïns i pel CAT perquè guanyarà presència a la plaça.

L’any 2000, en una entrevista a l’Independent, deies que calia repensar la música folk. Avui també?
És una necessitat repensar-la a cada moment. La música, com espai de creació, ha d’estar oberta als canvis del país. Cada moment té les seves modes i complicitats amb el que passa socialment i culturalment al món. La música tradicional també fa barreges i absorbeix les innovacions del moment. Per exemple, ara hi ha una tendència de combinar sons amb estètica de dansa contemporània. La música tradicional és canviant.

Hi ha cap projecte del CAT que s’hagi quedat al calaix?
El projecte de fonoteca mediateca. Havíem pensat crear un espai aquí amb ordinadors on qualsevol pogués sentir algunes de les músiques de tanta i tanta gent de l’època dels vinils i cassetes fins al CD. El treball de digitalització ja està fet, però amb les obres i la situació de crisi s’ha quedat estancat. Potser algun dia el reprendrem però s’haurà d’adaptar als nous temps.

Com serà la celebració dels 25?
Fem un acte obert al bar del CAT dijous 18, amb tota la gent amb qui hem estat treballant i col·laborant. Hi haurà tres pinzellades musicals: el grup de polifonia catalana Tornaveus, Criatures, gralla i acordió diatònic com a proposta estilística innovadora, i el cantaufolk Marcel Marimon. Intentarem que els 25 anys també apareguin a tot arreu en properes accions i al proper Tradicionàrius, on estem cuinant un concert commemoratiu.•

, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *