Annika Francke: “Tocar al LEM és un regal, resulta terapèutic”

Ella ve des de Basilea per tocar amb Julián Elvira per primera vegada al LEM, ja per la tercera setmana d’aquesta 23na edició. Ell, David G. Aparicio, és el director del col·lectiu MIS (Moviment d’Insurrecció Sonora) creat amb Mireia Tejero. Coincidiran dissabte en la sessió doble que el festival presenta a la Sedeta. I coincideixen en aquesta entrevista per explicar la seva visió de la música experimental.

Com sorgeixen els vostres darrers projectes?
Annika Francke: al maig vaig coincidir en un bolo en una sessió doble on vaig veure tocar el Julián. I no sempre és habitual que els músics s’escoltin els uns als altres. Nosaltres ho vam fer i aquella mateixa nit vam decidir que havíem de tocar junts. És una gran oportunitat per tots dos de sortir dels nostres àmbits i tocar en circuits nous i en un espai com el LEM.
David G. Aparicio: El vam fundar amb la Mireia Tejero, i la idea era incorporar gent d’altres àmbits i investigar altres formes de fer música. És un treball menys compositiu que juga a veure què pot aportar cadascun dels membres. Aquí el director és menys dominant.

D’on surt aquest interès per la música experimental?
A.F.: Jo m’ho pregunto cada vegada que estic en un bolo. Quan vaig començar a fer això no sabia ni que hi havia una escena de jazz free. Però per a mi és la forma més natural de tocar.
D.G.A.: Les nostres fonts són John Zorn, Frank Zappa, John Cage o Walter Thompson. I amb el col·lectiu busques moure coses, investigar i experimentar.

Us sentiu més lliures en aquest format?
A.F.: Sí i no. No hi ha normes però sí la exigència tècnica. Sé que hi ha saxofonistes que saben més tècnica que jo. Però hi ha una part més lliure, i a mi em surt més natural. I tot influeix en l’actuació i tot pot canviar a l’escenari. Gaudeixes i t’encomanes de l’energia del públic. És brutal. Per això tocar al LEM resulta terapèutic.
D.G.A.: Requereix molta dedicació quan estàs composant en directe. I si la composició és col·lectiva has d’estar hiperconcentrat. Es genera tensió en tot, i això no passa en d’altres moments de la música. En la improvisació has d’estar molt en forma en tots els sentits. En aquests concerts no pots anar a mig gas.

És la primera vegada que tocareu al LEM? Què penseu de la trajectòria del festival i com a contribuït a normalitzar la música d’avantguarda?
A.F.: Sí. Els he conegut fa poc i crec que fan una feina excel·lent. Els músics de jazz som raros. Porto deu anys venint a Barcelona i he vist com ha anat canviat l’escena de free jazz. I encara no hi ha molts llocs dins d’aquest circuit. Així que els agraeixo molt l’oportunitat que m’han donat És un regal per a mi.
D.G.A.: Sí amb Walter Thompson. El mèrit del LEM és el d’insistir, no defallir, perquè la feina contrària és molta, i seguir insistint per normalitzar aquesta música.

Com serà el concert que heu preparat per dissabte?
A.F: La gent podrà veure com ens trobem i com encaixen els nostres instruments, el saxo i la flauta.
D.G.A.: És una proposta nova on ajuntem música i paraula amb dues persones que inspiren molt, els poetes Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda.•

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *