Sònia Moreno, directora del nou CUAP Gràcia: “Guanyem en ser més accessibles al barri”

Sònia Moreno és la directora del nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Gràcia, al carrer Larrard 1, que obrirà portes el pròxim 5 de novembre, si bé dimarts que ve, 30 d’octubre, farà una jornada de portes obertes entre 15.00 i 18.00 hores de la tarda. En aquesta entrevista, Moreno explica el plantejament del nou CUAP i la recuperada oferta que significa per a Gràcia.

Han passat set anys des de la supressio del servei 24 hores i dos de la primera previsió de reobertura. Com ho viviu des de la direcció?
Per a nosaltres és un repte a nivell organitzatiu, perquè també suposa la remodelació d’aquest espai, que era la primera planta del CAP. S’ha canviat molt l’estructura de la planta, amb la inclusió de radiologia, àrea d’observació i boxos.

Gràcia era l’únic districte sense CUAP. L’espai és similar als altres de la ciutat?
Els CUAP en general no són massa grans. A nivell d’atenció i volum d’activitat no ens podem comprara a Dos de Maig, però per població ens assemblarem més al d’Horta. Pot ser que se’ns formi alguna cua a sala d’espera, que no és massa gran, però en definitiva guanyem en ser més accessibles al barri i això atraurà els veïns.

Potser el handicap més important és tornar a acostumar el veïnat.
Sí, però això ja s’està notant des que hem ampliat el servei des de les 8 del matí a les 12 de la nit. Cada cop ve més gent cap al tard. La gent no sabia que tornàvem a fer servei fins a mitjanit.

He vist que la xapa de fora diu Parc Sanitari Pere Virgili en lloc de Panem.
Hem canviat de gestió des de l’1 d’octubre però per al client és el mateix. Ara nosaltres ens hem d’acostumar a treballar plegats.

Qui ha de venir a un CUAP i qui no ha de venir?
La idea dels CUAP és donar un suport en hores on hi ha oberts els CAP per derivació de primària, però sobretot som un servei de tractament immediat i observació durant unes hores. Tenim radiologia per traumatologies lleus que s’hagin d’observar i també analítiques immediates. Si és greu, òbviament el pacient ja va a l’hospital, i els crònics tampoc, perquè necessiten un tractament més complet. Fem l’atenció immediata de primària, amb una mica més de recursos que el CAP.

Dèiem al principi que han passat set anys des del tancament d’urgències. En quin moment estem a la sanitat catalana?
Que ens calgui valorar uns recursos majors en primària… Potser hem de valorar quina sanitat volem, quants professionals, quins recursos… No estem en el moment de màxima crisi de retallada però dir que ens hem recuperat és molt agosarat.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *