Gràcia ja depassa el miler d’expedients oberts a pisos turístics i se n’han tancat 183

Benvolguts veïns i veïnes, l’Ajuntament treballa per garantir que l’activitat turística sigui compatible amb un model urbà sostenible, perquè esdevingui una ciutat oberta al turisme, però amb normes de convivència clares”. Així començava la carta que l’alcaldessa, Ada Colau, va enviar als veïns amb data 28 de juliol de 2016 i amb què s’iniciava el desplegament d’inspectors i visualitzadors -justament ara en procés de recol·locació i possibles acomiadaments- els quals han aconseguit que a Gràcia ja s’hagi depassat en poc més de dos anys el miler d’expedients oberts i prop de 200 pisos que han deixat de fer l’activitat.

Les noves dades, apuntades pel regidor de Gràcia, Eloi Badia, en l’últim ple d’octubre es concreten amb 1.064 expedients iniciats, 389 processos sancionadors i 183 ordres acomplertes de tancament, més de la meitat de les quals (99) s’han produït només entre el gener i el setembre d’enguany. A títol de comparació, els tancaments de pisos turístics a Gràcia van ser gairebé testimonials a Gràcia en el primer any de deplegament dels visualitzadors, amb només sis casos, i ja el 2017 les xifres van créixer fins als 78 exemples i ara fins als 99. Els expedients, en qualsevol cas, s’han estabilitzat al voltant dels 400 anuals, si bé aquest 2018 s’han situat per sota, amb uns 200 casos, possiblements per la tendència a la resolució definitiva.

Aquestes són les primeres pistes per a la diagnosi que s’està generant entre la vintena d’entitats i el Districte de cara a les jornades del 30 de novembre i l’1 de desembre que donaran peu a segellar el Pacte de Gràcia sobre la Gentrificació (vegeu número anterior). En aquestes jornades, que aquesta setmana han avançat amb una nova reunió els seus preparatius amb la confirmació dels primers noms, hi haurà experts de l’Ajuntament de Paris, l’Institut Leibniz de Berlín i -per confirmar- del Sindicato de Inquilinos de Canarias.

La xarxa de pisos turístics legals i il·legals de Gràcia es va reduint poc a poc dos anys llargs després de l’arrencada del desplegament d’inspectors i visualitzadors que va impulsar l’Ajuntament el juliol de 2016 i ja ha depassat, amb dades tancades a setembre d’enguany, el miler de pisos amb expedient obert i prop de dos-cents habitatges que ja han deixat de fer l’activitat en ferm. Concretament els expedients oberts, després de dos anys al voltant dels 400 casos, arriben als 1.064; hi ha també 389 processos sancionadors, i els pisos tancats o almenys sense fer la funció que feien, seguint el lògic procés administratiu, s’han traduït des dels sis casos gairebé testimonials del 2016 als 183 totals a aquestes alçades de l’any. Només aquest 2018 hi ha hagut 99 tancaments.

Aquesta és una primera dada de diagnosi per al debat sobre la contenció de la gentrificació que s’està generant entre el Districte i una vintena d’entitats i que inclourà els pròxims 30 de novembre i 1 de desembre una jornada a l’Espai Jove La Fontana per definir una estratègia comuna al voltant d’un Pacte de Gràcia sobre la Gentrificació.

En l’última reunió, celebrada aquest dimarts a la biblioteca Vila de Gràcia hi han participat entitats com el Consell de la Joventut, els Castellers de la Vila de Gràcia, la Fundació Festa Major, les cooperatives El Rusc i Voltes i la plataforma Gràcia On Vas, les quals han perfilat un programa que comptarà amb la participació d’experts internacionals que puguin traçar similituds entre el cas de Gràcia i el que es viu en altres latituds com París, Berlín o les Illes Canàries. La ponència marc de les jornades, amb les quals arrencarà el debat en el primer dels dos dies, compta ja, per exemple, amb la confirmació de l’Ajuntament de París i de l’Institut Leibniz de Berlín, a més de l’Ajuntament de Barcelona i -encara per confirmar- el Sindicato de Inquilinos de Canarias.

Fonts municipals han explicat que el Pacte de Gràcia sobre la Gentrificació és un “pacte de futur i de llarg recorregut en un règim de coproducció i corresponsabilitat” i que no anirà enlloc sinó s’hi sumen el màxim d’agents socials. “La gentrificació no hi ha qui la pari si només es fa en base al tempteig i retracta de les administracions”, han conclòs les mateixes fonts.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *