Festes de Moros i Cristians a Gràcia: els nous Foguerons?

per Guillem Roma

Les persones que vam poder gaudir de l’”Entraeta” de Moros i Cristians a Gràcia el passat dissabte 20 d’octubre no podem negar que, malgrat ser una nova festa a la Vila (segona edició), va ser un èxit total. La participació de lades provinents de les poblacions valencianes d’Ibi i Castalla acompanyades per la banda La Valenciana i la Colla Borumballa, les danses de ‘La de la Panxa Pelà” i la col·laboració dels Trabucaires de Gràcia obrint pas amb les seves galejades van conformar una magnífica desfilada per el cor de la Vila de Gràcia, quelcom que estic segur que a molts del valencians presents els va fer sentir una mica com a casa i a la resta de públic, que per cert va ser molt abundós, no els va deixar indiferents. Veient la interacció i complicitat dels protagonistes de la des lada amb el públic, que els obsequia- va amb aplaudiments generosos i repetits al llarg del recorregut, em feia intuir que estàvem davant de l’embrió d’una festa i no pas d’un espectacle de carrer. Una celebració que pot arrelar a la Vila com ja ho han fet festes anteriors.

A part de la des lada de dissabte, vam comptar amb una interesant xerrada de Raül Sanchis a la Violeta de Gràcia el passat divendres 19 anomenada “Corre, que ve el turc”. En aquesta es va descriure i analitzar les diferents in uencies de la cultura àrab a la cultura festiva valenciana. A aquest acte cal sumar-li la magnífica paella valenciana que es va fer el mateix dia de la des lada a Casa Valencia i també el concert de música festera que es va celebrar el passat divendres 26 al Casino de l’Aliança del Poblenou.

Tots aquests actes sumats conformen una autèntica festa cultural amb diferents activitats al llarg d’una setmana que em fa venir cert regust “mallorquí”. M’explico: crec que es donen una sèrie de factors i indicadors per a que aquesta festa valenciana en estat embrionari a Gràcia pugui arribar a ser la gran festa dels Valencians a Gràcia i per extensió a Barcelona!. Puc semblar agosarat, però veig tres factors claus que em fan pensar en un possible desenvolupament d’aquesta festa molt semblant al que va tenir la Festa dels Foguerons de sa Pobla Gràcia, creada el 1993 per l’amic Toni Torrens. Primer, una comunitat valenciana present a Gràcia i Barcelona de gent jove que han vingut principalment per feina (professors un important gruix); després, una entitat al darrere de la festa amb seu a Gràcia (Casa Valencia); i finalment el potent teixit associatiu gracienc sempre obert a noves festes. La clau està doncs en la robustesa i múscul que pugui exercir Casa Valencia juntament amb la complicitat de les entitats gracienques per així potenciar i fer créixer aquesta festa i aconse- guir que sigui un referent a la ciutat i que amb joia la puguem incorporar en un futur al Protocol Festiu de la Vila de Gràcia. Així doncs, llarga vida a les Festes de Moros i Cristians a la Vila de Gràcia!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *